Els hereus i les pubilles: arrels pageses (22/08/10)La institució d’un únic successor es va imposar i estendre entre la pagesia situada en els masos de tot Catalunya, i posteriorment també en les grans ciutats JORDI BONVEHÍ I CASTANYER El primer diumenge de Festa Major, la cita a destacar és l’elecció del hereu i la pubilla de la nostra ciutat. L’elecció se celebra en un enclavament molt de “festa major”, la plaça de Sant Domènec, sempre que la pluja no els jugui una mala passada. La celebració sempre es realitza el primer diumenge de Festa Major. La institució d’un únic successor es va imposar i estendre entre la pagesia situada en els masos de tot Catalunya, i posteriorment també en les grans ciutats. A la Catalunya Central al segle XVIII era ja una tònica general, per evitar partir o dividir el patrimoni entre els descendents. El primogènit masculí, l’hereu, era el que es quedava amb tots els drets. En cas que el primogènit fos una noia i en absència de germans masculins, la pubilla era qui heretava. La Festa Major de Manresa conserva de forma intacte la tradició de nomenar pubilles i hereus, dames i fadrins tot recordant aquestes figures jurídiques del Codi Civil Català pròpies de la nostra terra. No són certàmens de bellesa ni tampoc una competició entre les famílies riques amb més propietats ni res per l’estil. Probablement amb els temps que corren avui en dia, aquests termes queden submergits en el racó de l'anecdotari dels nostres avis, però segueixen sent part del nostre patrimoni cultural de forma innegable.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
