Manresa i la seva festa gran (20/08/10)En la present edició, on el consistori manresà té una greu situació financera instal·lada als seus despatxos, els actes principals seran respectats amb major o menor pressupost JORDI BONVEHÍ I CASTANYER La Festa Major d'estiu de la nostra ciutat commemora històricament el trasllat a Manresa de les relíquies dels patrons Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès. La celebració -que es remunta al segle XV- tenia lloc els dies 29, 30 i 31 d'agost. Les jornades festives van evolucionar amb el transcurs dels anys, sobretot a partir de la dècada dels seixanta del segle XX, on es van deixar enrere els actes més solemnes i de caire més religiós per ampliar el ventall d'activitats lúdiques, culturals i esportives. La Festa Major de Manresa mereix sempre una atenció especial, és la festa per excel·lència de la nostra ciutat malgrat que som molts els que aprofitem per fer la última “escapada” d’agost. En la present edició, on el consistori manresà té una greu situació financera instal·lada als seus despatxos, els actes principals seran respectats amb major o menor pressupost: el pròleg amb el Correaigua, l’elecció de la pubilla i l’hereu de rigor, balls d’orquestra de diferents estils adaptats al màxim públic possible, la clàssica trobada de puntaires, diades castelleres, cercavila amb gegants, sardanes, la Festa Major Alternativa per salvar el cartell al jovent amb aspiracions de canvis socials, la mostra del Correfoc, el Castell de Focs al Parc de l’Agulla i finalment, un dels actes més concorreguts: el Correfoc i el ja tòpic ball de l’Orquestra Mitjanit per acomiadar la Festa. Per cert, m’oblidava dels músics que animen les nits de les terrasses del Passeig Pere III, i que no tenen res a veure amb l’agenda d’actes de la Festa Major! Francament el mateix de cada any, sense variar la tònica general. Una oportunitat perfecte, quasi irrepetible podríem dir, per exercir un dels “clàssics manresans”: la narració de les nostres fantàstiques i increïbles vacances, en un país a milers de quilòmetres de la nostra enyorada Manresa, als teus desacomplexats amics i amigues que et miren amb cara d’indiferència absoluta.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
