Festa Major de Manresa
FESTA MAJOR DE MANRESA

El castell de focs ofereix un toc de manresanitat en una vetllada massiva

Un pirotècnic cor vermell, la peça promocional de Gossos i la música del ball de l'àliga van injectar orgull local a l'espectacle del parc de l'Agulla

28-08-2017Meneame

MANRESA «Dóna'm una mica del teu amor», cantava Supertramp en la deliciosa Give a little bit. Dóna'm una mica del teu amor i estigues orgullós de ser manresà, semblava dir el castell de focs que va fer servir aquesta peça de Roger Hodgson enmig d'un espectacle multicolor i davant la mirada atenta de milers de persones aplegades al parc de l'Agulla. Escenari simbòlic d'allò en què s'ha convertit la festa major: un conjunt de places plenes a vessar de ciutadans que tenen en l'amfiteatre de gespa del llac el màxim exponent.

Manresanitat sense excessos. La sorpresa preludiada va ser un cor vermell prou gran per ser vist i prou petit per no destacar gaire a l'inici de l'espectacle. «Manresans i manresanes, gràcies per haver vingut a aquesta nit de llum, la llum que tots porteu a dins», va dir la veu d'un nen per la megafonia del recinte. I aleshores va sonar la cançó La llum que portes dins amb què Gossos posa so a la campanya promocional de la ciutat «Et porto al cor». Aquella que comença dient «La meva sort va ser néixer aquí. / És un regal que em va fer el destí». Un toc local al qual es va sumar la recognoscible música del ball de l'àliga.

Il·lusió i espera


Unes quantes hores abans, una dona s'asseia en un banc amb vistes al futur castell igni. «Feia anys que no venia», explicava. Un problema de salut li dificulta la mobilitat, però la il·lusió de tornar a viure la festa va ser superior a la llarga espera fins a les 10 de la nit (cal començar tan tard si a les 9 ja és fosc?). «Hem pogut aparcar a l'esplanada que hi ha aquí al darrere», va afegir: «la policia ens ha dit que no el podríem treure fins que acabés tot. Per nosaltres, perfecte». Cinc hores i quart més tard, reconeixia que la paciència havia tingut recompensa.

I com ella, milers de persones van entapissar les carreteres d'accés a l'Agulla per complir amb la tradició. Algunes ja hi eren des de mitja tarda: la prèvia del castell de focs va ser una vegada més una gran festa infantil que va aplegar centenars de nens i nenes a les atraccions i els tallers preparats per entretenir la mainada. Un circuit d'aventura, castells inflables, cistelles de bàsquet i un rocòdrom, entre altres propostes, van fer més amena l'espera a petits i grans abans no iniciés l'espectacle lluminós que durant una estona va tenyir de color el cel de la capital bagenca.

Si hi havia el risc que la disminució de pólvora afectés la grandiositat del castell, aviat va quedar clar que no hi havia motiu per patir. Les ruletes horitzontals, les figures arbòries, els focs que s'alcen i cauen com les fulles d'un desmai, les seqüències cromàtiques gairebé en 3D que s'aboquen sobre la mirada del públic. El canvi d'empresa pirotècnica no va alterar el resultat final del producte. Espectadors habituals amb moltes festes majors a les espatlles no hi notaven el canvi.

La Festa Major de Manresa es clourà avui a la nit amb una altra vetllada de música i foc. Al darrere quedaran, sobretot, quatre dies de molta vivència nocturna. La foto fixa de dissabte n'era l'exemple més clarivident: molts joves recordant les melodies de la seva infància a la Plana de l'Om amb els Albercocks interpretant un peculiar repertori fet de Disney i sèries de dibuixos animats; molta gent a la plaça Porxada rememorant grans èxits de fa tres, i quatre i cinc dècades amb la Principal de la Bisbal; famílies i passavolants parant una estona d'atenció als sons mestissos de La Sra. Tomasa a la plaça Sant Domènec, mentre al Passeig costava trobar cadira i a la plaça Gispert s'escoltaven els Puput al mateix temps que els cambrers repartien tapes a les terrasses. La nit ha estat el millor aliat de la festa.