Les flors del casament

És millor deixar-se guiar pel bon gust d'un florista. No cal que tots els rams -inclús el de la núvia- siguin del mateix proveïdor, però sovint passa així.

Als casaments hi tenen cabuda els tons més atrevits i les flors menys clàssiques. I les esglésies, permeten aportar més decoració que els ajuntaments i els jutjats, que per motius de sobrietat han de ser decorats en menor mesura.

Si la cerimònia és en una catedral i un temple de grans dimensions, és millor centrar-se en l'altar, perqué si no, es gastarà diners de forma innecessària en flors que passaran desapercebudes. Una bona elecció són els crisantems, els anthurium blancs i verds, la boca de drac, la gerbera i l'euphobia. Es col·locaran grans centres davant del retaule major. A ambdós costats, columnes de flors i a la part del davant, un element decoratiu més. Quant als tons, millor suaus.

Per a les esglésies petites o mitjanes, es pot jugar amb més color i decorar el temple en el seu conjunt. El retaule es pot omplir de flors grogues, ocres o crema. Per a la resta, utilitzar tons salmons o flors silvestres.

Per a les taules del banquet, és habitual recórrer als conjunts florals de colors, dipositats en cistells rústics, o també gerros de fang amb tulipes o altres flors. Altres variacions són les pinyes, les fruites o les espigues. De fet, en la decoració de les taules és on es pot fer volar més la imaginació i està permès des del disseny més minimalista o de tendència fins al més estrambòtic (uns peixos dins de gerros de vidre?). Els pètals de flors, a més de substituir al típic arròs -que sigui dit embruta els vestits- pot serveix també per decorar de forma aleatòria les taules i, perquè no, el terra, entre elles. A més, les espelmes creen també un entorn agradable.