 Maletes perdudesJordi Puntí debuta com a novel·lista amb una història de quatre joves que descobreixen el seu vincle quan el pare desapareix Toni Mata i Riu // En qualsevol família, que els quatre germans portessin el mateix nom gairebé seria motiu de denúncia. Però la família de Jordi Puntí (Manlleu, 1967) no és una família gaire normal: els seus quatre fills imaginaris es diuen Cristòfol. Bé, de fet només un, el que viu a Barcelona, els altres tres són Christopher, Christophe i Christof. I no es coneixen entre ells fins que la gran mentida s’esfondra i la desaparició del pare comú –amb quatre mares enganyades però feliçment ignorants– els submergeix en una espiral de revelacions inaudita i impensable. Gabriel, transportista de mobles que viatja per tot Europa, es fa fonedís i el misteri acreix i esdevé gegant. En un Sant Jordi sense Millennium ni cap altre títol fagocitador d’esperances alienes, la primera novel·la de Jordi Puntí, Maletes perdudes (Empúries), es presenta a la gran cita amb l’aval d’una acollida esplèndida. L’autor del celebrat recull de relats Animals tristos ha debutat com a novel·lista amb la fascinant història de quatre germans que, residint a Barcelona, París, Londres i Frankfurt, descobreixen la seva filiació fraterna quan decideixen indagar en la seva enigmàtica desaparició. La inesperada trobada els fa viatjar a la infància i encetar un recorregut vital ple de sorpreses i que Puntí narra de manera àgil i divertida. Tan singular com la proposta narrativa d’aquesta novel·la de debut és la trajectòria literària de Puntí, que fins ara es coneixia per dos llibres de relats, Pell d’armadillo (Proa, 1998), que va merèixer el premi Fundació Enciclopèdia Catalana del 1995 i el premi de la crítica Serra d’Or, i Animals tristos (Empúries, 2002), aquest darrer un llibre del qual Ventura Pons va extreure tres contes per a la pel·lícula Animals ferits. En el seu bagatge, que inclou una extensa activitat en el món editorial i cultural, així com col·laboracions en mitjans de comunicació, també s’hi ha d’afegir Set dies al vaixell de l’amor (Mobil Book). Maletes perdudes, doncs, és la primera narració llarga d’un autor tan elogiat com poc procliu a saturar el mercat amb la seva producció. El to optimista dels personatges, amb un lligam gairebé inversemblant, s’ambienta en les dècades dels anys 50, 60 i 70 del segle passat. Un moment històric que a Espanya va escriure el franquisme i a la resta d’Europa occidental unes democràcies que hi contrastaven vivament. Puntí no evita les comparacions entre ambdós règims polítics i socials que la coneixença que fan els quatre germans permeten i atorga el protagonisme als antiherois, en un cert homenatge als milers de ciutadans que, sense la pàtina de la lluita antifranquista llustrant-los el currículum, van patir dia a dia i durant molts anys les estretors, els rigors i la insofrible grisor de la dictadura. Si els autors catalans estan cridats a assolir els primers llocs en els rànquings d’aquest Sant Jordi, els cristòfols de Jordi Puntí tenen molts números per ser-hi per mèrits propis.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
