Qui tingui un patrocinador, que el cuidi, Podria ser la màxima dels nostres clubs esportius, que cada vegada veuen més costerut el seu camí fins a final de temporada des del punt de vista econòmic.

No és només el Ricoh Manresa a l’ACB, molts altres clubs tant de la capital del Bages com de les comarques de l’entorn es troben en una situació delicada i veuen el futur amb un interrogant. Molts no tenen espònsor quan anys enrere sí que n’havien tingut i alguns cal recordar que eren importants. El cas de Miró en el Martorell FS o d’Estructures Arqué pel que fa al Manresa FS. El Centre d’Esports Manresa és un altre cas que resulta significatiu. El conjunt del Nou Estadi ha perdut molts dels petits patrocinadors que tenia de col·laboradors i també el que era la seva principal font d’ingressos, la casa de productes i de revistes eròtics Thagson. La directiva que fa poques setmanes va haver d’agafar el timó de l’entitat ha fet una aposta per reduir despeses, i així una de les decisions preses en els primers dies va ser reduir les retribucions dels jugadors el 20% de mitjana. La mesura va ser entesa per la plantilla de Xavi Posas, ja que cap dels jugadors no ha deixat l’equip.

Per a molts clubs, la desfeta del sector del totxo ha estat un cop molt dur, perquè moltes empreses d’aquest sector eren espònsors, i dels més importants. Dos equips amb molt prestigi i historial dins el bàsquet de casa nostra i que ara coincideixen a la lliga EBA, el CB Olesa i el CB Navàs, han de fer mans i mànigues, buscar nous suports publicitaris per mirar de no acabar la temporada amb números vermells. Més sort té el Sedis de la Seu d’Urgell, que, tot i sentir la crisi, té uns quants patrocinadors per als diferents equips i, a més, disposa d’una bona ajuda per part de la Diputació de Lleida. El Club Gel Puigcerdà no té un patrocinador principal, però sí el suport d’una bona colla de col·laboradors. El Tennis Taula d’Olesa, en la màxima categoria masculina, disposa de Bombons Blasi com a principal espònsor.

Altres clubs representatius, com poden ser-ho el Club Natació o bé el Club Atlètic a Manresa, tenen uns pressupostos molt ajustats, de no grans quantitats, en els quals la crisi es nota però no tant. El waterpolo té Deyse com a patrocinador de l’equip masculí, i Bolsa de la Vivienda es manté en el cas de les noies.

Si aquests mesos de principi de la temporada són feixucs i els clubs han de fer en molts casos equilibris, molts ja tremolen quan pensen en el que els espera el 2009 quan, segons les previsions dels experts econòmics i des de fa poc també dels polítics, la situació s’agreujarà. Caldrà veure de quina manera podran passar aquest tràngol els diferents equips, i si la crisi causa alguna víctima, sigui en desaparicions o bé en unes renúncies a les categories que són més altes, les professionals o que són de caire semiprofessional. Cal recordar també que a les nostres comarques hi ha casos d’entitats que són amateurs però que retribueixen els seus esportistes, algunes amb quantitats més altes que altres. En la majoria de casos els diners surten d’un únic patrocinador o d’algun mecenes que ara podria desaparèixer.

Tal com ja passa a l’esport en les categories d’elit, els clubs de les nostres comarques més modestos es posen a punt per a un 2009 en el qual s’hauran d’estrènyer més el cinturó per poder continuar la seva activitat. Els més previsors tindran més números per encarar el futur amb garanties.