Mentre les bases, a través dels mitjans informatius, demanen als seus jugadors que no tinguin compassió si hi ha la possibilitat de golejar el Madrid, a l'entitat catalana el tècnic Josep Guardiola i el president Joan Laporta no han fet més que contenir l'entusiasme en els aficionats i frenar l'eufòria.

Tot i això, el president barcelonista a la vegada que conté l'allau dialèctica a l'entorn, ha llançat una seriosa advertència per a qui l'hagi de recollir al vestidor barcelonista: "No m'agradaria que passés com algun any, que han aprofitat el partit que juguen al Nou Camp per adquirir impuls".

Laporta es referia a dos episodis que encara couen al Camp Nou i que tenen al Reial Madrid com a protagonista. El primer, fa dues temporades, quan el Barça va poder deixar a vuit punts al Madrid i el segon quan el conjunt català va acabar perdent per 0-1 en un partit que preveia còmode.

En la 2006-07, el Barcelona afrontava l'opció d'aconseguir la tercera Lliga consecutiva amb el tècnic Frank Rikjaard. El clàssic al Camp Nou va arribar a mitjan març, després que els dos equips caiguessin a la Lliga de Campions. El Barça ho havia fet al camp del Liverpool i el Madrid a Munic.

El Sevilla comandava la classificació, seguit a punt del Barça i quart era el Madrid, a sis del líder. Una victòria del Barça deixava l'equip de Fabio Capello gairebé sense opcions, i amb una sentència gairebé signada, ja que el madridisme demanava el cap de l'italià, perquè es preveia un quart any sense títols.

Sense Cannavaro, Roberto Carlos, Cicinho, Beckham ni Reyes per lesió, una situació semblant a com es troba el Madrid en l'actualitat, l'equip de Capello va quallar un destacat partit davant un Barça assenyalat per un dels seus jugadors (Eidur Gugjohnsen), qui havia criticat jornades abans falta d'actitud. La gran nit de Messi, en el seu primer clàssic al Camp Nou, de poc va servir, tot i ser l'autor dels tres gols del seu equip (3-3).

El Barça no va poder fer doblar els genolls al Madrid i deixar-lo a vuit punts (jornada 26). Va ser arran d'aquell partit que en el madridisme va créixer l'esperit del 'Junts podem', a partir del qual es va crear una atmosfera guanyadora a l'entitat que va catapultar a l'equip blanc cap a la Lliga, després d'obtenir deu victòries, un empat (Saragossa) i una derrota (Racing) en els dotze partits que quedaven.

Menys superior era la situació del Barcelona l'any passat quan el Reial Madrid va visitar el Camp Nou, ja que l'entitat que entrenava Bernd Schuster era líder en la jornada 16, amb quatre punts d'avantatge. Tot i això , al Barça no es dubtava de la victòria del club català.

En aquell xoc, amb què es tancava el 2007, qualsevol resultat deixava líder el Madrid al final de l'any. A Can Barça s'esperava que Frank Rijkaard adoptés una determinació poc popular però important per a l'equip, encara que al final no es va atrevir, i així, tot i el baix estat de Ronaldinho i del lesionat Deco, tots dos van jugar el clàssic, amb la consegüent crítica.

El triomf del Madrid per 0-1, el segon en els últims vint-i-cinc anys al Camp Nou en un partit de Lliga, va obrir una escletxa de set punts entre tots dos, encara que al Barça Rijkaard va poder reestructurar el seu equip fins que en la jornada 25 la diferència entre els dos va quedar en només dos punts. El Madrid es va tornar a proclamar campió de Lliga i el Barça va acabar a divuit punts.