En arribar a la tretzena jornada de lliga, el Ricoh confirma el seu millor inici des de la lliga 2003-04, quan va arribar a disputar la fase final de la Copa del Rei a Sevilla. No és pas l’objeciu ara mateix, sinó agafar el màxim de solidesa en la classificació amb victòries com la del diumenge al Congost sobre el Fuenlabrada (85-79). L’equip bagenc té dos partits a casa (amb l’Unicaja i el Bruesa) i un a fora (a la pista del Madrid) abans no acabi la primera volta.

Amb relació a altres temporades, el Manresa anota menys punts i alhora n’ha rebut entre 72 i 131 menys que altres temporades en aquestes alçades de la competició. La mitjana de 73,1 punts que ha encaixat el posen en el top tres de millors equips defensius a la lliga. Tan sols té davant el Regal Barça (69,7) i precisament l’Unicaja (70,8) d’Aíto García Reneses, tot un gran especialista en la motivació dels jugadors per defensar. Es preveu una lluita molt aferrissada entre malaguenys i manresans, que hauran de tenir un rendiment elevat per fer front a un rival que aquest cap de setmana ja va tenir tres dels seus homes lesionats, tots molt importants: Haislip, Carlos Cabezas i Berni Rodríguez. Els registres defensius del Ricoh són gairebé idèntics al líder de l’ACB, el Tau Cerámica, que té la mitjana de 73,33 punts encaixats.

El Ricoh Manresa exemplifica a la perfecció la dicotomia que té la lliga per als equips de zona mitjana cap avall. Cada cop esdevé més vital resoldre de forma favorable els partits de casa. Les dificultats per encistellar es fan més evidents en pista contrària, on molts altres factors juguen en contra, amb els arbitratges inclosos.

En canvi, al Congost l’equip ha mantingut la capacitat per poder resoldre partits, tot i que el tècnic Jaume Ponsarnau va recalcar que l’equip encara pot millorar força en el seu nivell de joc, ser encara més convincent del que ja ho ha estat en els sis primers partits. En el del Fuenlabrada va caldre fer una reacció defensiva i de coratge al tercer quart per poder capgirar un partit que durant bona estona tenia mala pinta, controlat pels jugadors madrilenys. El Ricoh, no com altres vegades, va sortir massa fred i va estar a punt de pagar-ho molt car. Les 5 victòries en els 6 partits a casa (tan sols el Gran Canària va vèncer en un agònic final de partit) són una marca que dóna estabilitat als manresans i els situa a una distància de la zona de descens. Fins que l’ACB no ho canviï, cal comptar que hi haurà dos descensos, i per això el marge amb el penúltim de 3 victòries és un coixí que dóna tranquilitat.

De tota manera, hi ha un factor que s’ha de tenir en compte, i és que en la segona volta passaran pel Congost la majoria de grans equips: el Tau, el DKV Joventut, el Barça, el Pamesa i el Madrid. Per tant, és molt profitós sumar el que es pugui per si més endavant arriben les vaques magres. Per no mirar cap avall, les 12 victòries és la xifra màgica al final.