Jaume Ponsarnau assegurava fa uns dies que el Ricoh era un dels equips de la lliga que millor defensen els jugadors exteriors. Avui podria assegurar, amb les dades a la mà, que el seu equip és el que millor defensa, en conjunt, quan juga a casa. Els rivals que visiten el Nou Congost només anoten una mitjana de 68,1 punts. A més, dels set partits disputats a Manresa, se n’han guanyat sis. Només el Gran Canària, amb el triple inversemblant de Josh Fisher, es va endur el triomf. Tot i això, només es van encaixar 68 punts.

Per Manresa han passat, a més, el Cajasol, l’Estudiantes, el Fuenlabrada, el Múrcia i l’Unicaja. Tots han pagat el peatge per la bona defensa manresana i han cedit el triomf. I n’hi ha dos que han naufragat, ja que tenen un gran atac com a forasters: l’Unicaja és el segon millor atac com a visitant (81 punts de mitjana) i el Cajasol, sorprenentment, és el cinquè (79,1 punts). Per tant, la visita al Nou Congost és un malson per als equips. Saben que la seva producció ofensiva davallarà fins a límits insospitats.

Només el Tau i el Granada tenen millor balanç que el Ricoh com a locals: 7 de 7. Assegurar els partits de casa és vital per a la permanència. Això pensen els jugadors del Granada: si a casa mostres debilitat, ja has begut oli. No és casualitat, per tant, que els dos darrers equips de la classificació total de la lliga també ocupin el pou en la classificació dels partits jugats a casa. Un dubtós honor per a l’Estudiantes i el Cajasol. L’equip sevillà, a més, ha aconseguit el seu primer triomf a casa aquesta darrera jornada.

El Tau és el millor exemple que si es vol tenir èxit a la lliga, has de ser fort a casa i a fora. La seva única derrota la va tenir a Sant Sebastià, en el derbi contra el Bruesa. La resta, tot victòries. Tampoc no és casualitat que els quatre únics equips que tenen un balanç positiu lluny dels seu pavelló (Tau, Barça, Joventut i Unicaja) siguin els que ocupen els quatre primers llocs a la classificació.

El Ricoh, en canvi, ocupa l’antepenúltim lloc en la classificació dels partits disputats com a visitant. Quan juga lluny del Nou Congost, l’equip viu una metamorfosi: la millor defensa de la lliga es converteix en el pitjor atac. Els homes de Jaume Ponsarnau només són capaços d’anotar 67,6 punts. Menys dels que permeten als seus rivals a casa.

Pitjors defensa i encert, la condemna lluny de casa

La defensa manresana també fa aigües fora, tot i que no és de les pitjors de la competició. El Ricoh concedeix al rival, de mitjana, 79,2 punts. No són, ni de bon tros, els 87,4 que reben el Bruesa i el CAI, les pitjors defenses visitants. El Bruesa, a més, té l’estranya habilitat d’encaixar més punts com a local que com a visitant. Això no succeeix al Ricoh, però si ajuntem l’escassa producció ofensiva amb l’augment de la permissivitat defensiva, els bagencs perden pistonada lluny de Manresa.

Per tant, si l’equip continua amb la ratxa actual a casa, la permanència a la lliga ACB hauria de ser un fet. Les dades no enganyen, i els equips que tenen un pitjor balanç a casa són els que estan condemnats a passar-ho pitjor. L’Estudiantes i el Cajasol són els cuers, i el CAI, que suma sis derrotes consecutives i no té un balanç positiu a Saragossa, comença a patir. Si el Ricoh pretén objec-tius majors, la seva fiabilitat com a visitant hauria de ser superior.