«L´únic que ens val a Manresa és guanyar»

Ha entrenat grans equips, com el Reial Madrid, l´Unicaja i el Caja San Fernando, va guanyar una medalla de bronze amb la selecció espanyola a l´Europeu del 2001 a Turquia, el primer èxit de l´era Pau Gasol. Però Javier Imbroda (Melilla, 1961) té encara el mal regust del descens a la LEB de l´any passat amb el Grupo Capitol i no vol repetir-lo amb el Menorca. Per això es planteja vèncer diumenge al Congost

XAVIER PRUNÉS / MANRESA El ViveMenorca és cuer de l’ACB amb tan sols 6 victòries i diumenge que ve visitarà un Ricoh que en té més del doble (13) i que és en disposició de classificar-se per als play-off pel títol. La teoria diria que és un partit fàcil i amb pronòstic molt clar; la pràctica, massa cops, desmenteix les previsions. I més en aquesta ocasió, amb un Menorca molt necessitat i que arriba al Nou Congost, en el partit que s’encetarà a les 5 de a tarda, amb urgències i un entrenador amb l’experiència de Javier Imbroda, que va suplir fa unes setmanes el manresà Ricard Casas. No serà l’únic canvi respecte del partit de la primera volta, quan el Ricoh va perdre a Menorca per 83-67. En la plantilla balear ja no hi ha Vladimir Boisa, Damir Markota ni Bud Eley, el darrer a caure. Les novetats són els pivots Sundov i Fred Weis, i l’escorta Steven Burtt, que ha fet 21 punts en tres partits i que va ser màxim anotador de la lliga d’Israel.

El Menorca no ha jugat aquest cap de setmana (li tocava jornada de descans) i ahir els seus jugadors van tornar a l’activitat. Poc abans de l’inici de l’entrenament, Imbroda va atendre les preguntes d’aquest diari.

Ja fa sis partits que dirigeix el Menorca. Què necessita l’equip?

Per damunt de tot, guanyar. És primordial quan ets en una situació de tan alt risc com és la nostra. Per aconseguir-ho, per millorar, ens hi esforcem molt. Han arribat uns nous jugadors que ens han d’aportar les seves virtuts i crec que la situació és reversible.

L’entorn de l’equip és positiu, hi ha esperança entre l’afició?

Hi ha preocupació, però en cap cas no veig que la gent ho doni per perdut, som a una sola victòria del penúltim i a dues del tercer per la cua. Encara ens falten sis partits.

Com veu el partit amb el Ricoh, el troba accessible?

Una cosa és clara, només ens val guanyar, jugant bé no n’hi ha prou. Serà difícil, perquè ells són molt resolutius a casa.

Els dos últims antecedents del Manresa al Nou Congost, però, han estat molt oposats. Un triomf després de 4 pròrrogues davant del Barça, però abans la derrota amb el CAI amb un 0-17 al final del partit. Creu que, diumenge, poden generar dubtes al Ricoh?

Tant de bo! Ells són capaços de sentir-se molt còmodes, però segur que van quedar freds després de perdre el partit amb el CAI quan ja l’havien remuntat i semblava que el tenien a la butxaca. Per a mi, la derrota contra l’Estudiantes de l’última jornada no els ha d’afectar gaire, era un partit a fora, contra un rival que s’hi jugava molt, que no es podia permetre relliscar.

La seva última visita al Ricoh va ser amb una victòria per a l’equip que entrenava, un Grupo Capitol que, al capdavall, però, va acabar descendint. Recorda el partit?

Sí, hi va haver una primera part fora del normal, amb un encert en els triples que va superar les millors expectatives, crec que van ser uns 14 triples, oi? Ja ho firmaria...

Aquell dia tenia sota les seves ordres, a l’equip de Valladolid, el base Rodrigo San Miguel, que per cert va tenir un paper brillant. Com veu la seva progressió?

El Rodrigo, al marge del que és el tema esportiu, és molt bona persona, té una gran qualitat humana. És un jugador que ha demostrat que té possibilitats de fer-ho molt bé i és cada vegada més madur, pel que he vist està fent un treball esplèndid.

L’ha sorprès la temporada del Ricoh, esperava que fos tan lluny de la zona de descens?

Han fet les coses amb seny, que és la marca de la casa, i el tècnic ha fet una tasca molt adequada. Ells sabien que la clau per poder ser a l’ACB, per mantenir-s’hi, era poder guanyar molts partits a casa, i ho estan fent, 9 dels 13 de jugats fins ara és un percentatge molt alt, que els ha permès assolir amb tant marge el seu objectiu.

Quina pot ser la clau del partit de diumenge?

No crec que hi hagi una o dues facetes del joc, més aviat es tracta de poder imposar el teu estil, de fer allò que saps fer i complicar al màxim la vida al contrari. Crec que estem convençuts que podem fer-ho i en els dies de setmana que ens falten hem de tractar tots els detalls que reforcin la nostra confiança per tal de guanyar al Congost.

Coneix bé l’ambient que es respira a Manresa durant els partits de bàsquet ACB...

És una de les pistes amb més tradició i el públic sap quan ha d’ajudar el seu equip, com ha de fer el seu paper en els moments que són més difícils. Crec que en això no ha canviat gens si es compara el que es vivia al Vell Congost. Per als rivals és un lloc on agrada molt jugar, però s’hi ha d’anar amb una mentalitat forta, que és la que jo vull que tingui l’equip en el partit de diumenge. He vingut amb el Maristas, amb l’Unicaja quan es començava a ser un dels grans, amb el Cajasol, que abans era Caja San Fernando, amb el Reial Madrid i amb el Grupo Capitol de Valladolid. Hi he perdut i guanyat, però sempre hi he percebut la tensió positiva, amb l’afició que està abocada.

Amb quants triomfs opina que serà segur quedar-se a l’ACB?

No ho sé, ens fa falta guanyar, i que sigui aviat.