IAN MILLER
El Barça ha de ser fidel als senyals d'identitat que l'han convertit en l'enveja de mig món, tot la importància del partit d'avui contra el Chelsea, que li pot significar l'accés a la final de la Lliga de Campions. És l'opinió d'uns quants tècnics de la Catalunya central, que també creuen majoritàriament que s'ha de traslladar Éric Abidal al lloc de central, per cobrir les baixes de Puyol, sancionat, i Márquez, lesionat.
Qui durant molts anys va ser entrenador dels equips inferiors del club blaugrana i també caçatalents de joves jugadors, el manresà Joan Martínez Vilaseca deia ahir que "el Barça ha de jugar com durant tota la temporada. No cal tenir més precaució pel fet que juguis una eliminatòria així. Quan fas una cosa bé, no l'has de canviar". De totes maneres, recomana al conjunt blaugrana "que estigui atent al fet que el camp, Stamford Bridge, és més estret que el Camp Nou. El Chelsea farà un joc més directe, però crec que el Barça té gent al darrere prou qualificada per solucionar els problemes que pugui tenir.
Pel que fa a un dels dubtes, qui ocuparà la posició de central al costat de Gerard Piqué, Vilaseca creu que "el més lògic és que actuï Abidal al centre i Sylvinho a l'esquerra. Crec que el francès està acostumat a jugar en una posició en la qual ja ha actuat amb la seva selecció nacional".
Un altre tècnic de llarga experiència en moltes banquetes és el santvicentí Paco Martínez Bona-chera, que va arribar a entrenar el Lleida a Segona Divisió A. El bagenc opina que "el Barça ha de sortir a jugar com sempre perquè no sap fer-ho d'una altra manera. Això no significa que no pugui fer variants durant el partit, com amb Messi al Bernabéu, de davanter centre, però l'estil no ha de canviar. Bonachera creu que el Chelsea "jugarà a la contra i a esperar tres o quatre ocasions. Molt pocs equips, per no dir cap, poden jugar de tu a tu contra el Barça, amb la qualitat que té al centre del camp. Pels problemes defensius, creu que Guardiola farà jugar Abidal, tot i que pensa que el Barça "té prou jugadors per treure la pilota de cap, com ara Piqué, Touré, i fins i tot, si juga, Keita. Fer jugar Abidal de central comporta fer dos canvis a l'equip, pot haver-hi altres variants que en comportin menys".
Una opinió una mica diferent té el secretari tècnic del CE Manresa, Enric Moreno. No en la manera de plantejar el partit. "Jo sóc més de tàctiques defensives, però si el Barça està acostumat a jugar així, ho ha de fer igual a Londres". Creu que el Chelsea és "molt poderós físicament i donarà la pilota als blaugrana. El problema que poden tenir els anglesos és que aleshores potser no entrin en el ritme del partit". Finalment, ell aposta per Martín Cáceres a l'eix de la defensa, ja que "és un home de brega, semblant a Puyol, que és a qui ha de substituir".
Aquesta, però, és una variant que no considera l'exjugador del Barça i actual intermediari el navarclí Pep Setvalls. A l'uruguaià "el veig una mica verd per a un partit així, jo posaria Abidal al centre i Sylvinho a l'esquerra, que són jugadors que han actuat més aquesta temporada. A més, Abidal ja ha fet de central amb la seva selecció. Sobre el plantejament de partit, creu que "en Pep sortirà a atacar, com fa sempre el Barça. El Chelsea també jugarà endarrerit, però no tant com al Camp Nou. Per als blaugrana, no crec en els canvis d'estil, ni en un partit d'una eliminatòria europea tan important.
Ian Miller - Quan era petit, anava a classe al barri de l'East London, una de les zones més benestants de la ciutat. El camp de futbol que hi havia més a prop era el Stamford Bridge, el terreny de joc del Chelsea, que és a tocar d'un carrer anomenat Manresa Road gràcies a la in- fluència d'un convent de jesuïtes i al record de sant Ignasi de Loiola, que va escriure els Exercicis Espirituals a la Cova.
És clar, la majoria dels meus companys eren fanàtics del Chelsea. No pas jo, que havia nascut a Manchester i era aficionat del City, i més tard del United pels seus bons resultats. He anat moltes vegades, de jove, a veure futbol a Stamford Bridge, que és el típic camp britànic, molt estret, amb la gent a sobre i amb un públic cridaner, sempre animant. Allà, cada cop i per portar la contrària als altres nois, anava amb l'equip visitant. Avui, amb molta més raó: fa anys que sóc al Bages i visc a Santpedor, des de casa meva es veu la casa dels pares de Pep Guardiola. Com ens està fent gaudir aquest Barça del Pep! Quins partits, com el de dissabte, i tants d'altres!
L'aposta futbolística del Chelsea no m'agrada, són molt forts però massa vegades juguen a no perdre, tal com van fer ara fa uns quants dies al Camp Nou, a l'inrevés d'aquest Barça, que, a més, té molts jugadors catalans o formats a la Masia, com es va demostrar amb tots els que van finalitzar el partit del Bernabéu damunt del camp. Mireu. En aquestes semifinals de la Lliga de Campions hi ha hagut tres equips anglesos, però la majoria dels seus jugadors són estrangers. Quina gran diferència! Per això, el Barça es mereix ser a la final, i jo, que continuo sent una mica anti-Chelsea, espero veure el meu conciutadà Guardiola a Roma. Ànims!