´Quan era al Nàstic ja es parlava d´un nen molt bo de Santpedor´

Aquest rodamón del futbol va jugar una temporada a l'equip infantil del Gimnàstic de Manresa, quan la seva mare feia de mestra a Artés. Després d'aquell curs, Ramon Planes va tornar a Lleida, però més tard va tornar a ser l'entrenador de futbol sala del llavors anomenat Assegurances Vallés, també a Manresa

FRANCESC DALMAU MANRESA Ramon Planes és un apassionat del futbol en totes les seves facetes, tot i que ell mateix reconeix que s'ha especialitzat en la secretaria tècnica, lluny de les banquetes. Aquesta tasca l'ha desenvolupat els darrers vuit anys. Entre d'altres entitats, ha estat desenvolupant aquesta feina al Ràcing de Santander i al Deportivo Alabés, en el qual va coincidir amb el singular president Dimitri Piterman. També ha portat la direcció esportiva del club de la seva vida, la UE Lleida.

L'atzar de la vida el va portar
a viure un any al Bages, on
va jugar a futbol al Gimnàstic de Manresa, en l'equip infantil; més endavant, el lleidatà Ramon Planes, va tornar
a la capital del
Bages per ser el tècnic de l'Assegurances Vallés, un club manresà de futbol sala ja desaparegut. Planes, de 41 anys, ocupa ara un dels despatxos més importants del RCD Espanyol com a secretari tècnic de l'entitat.

Com va venir a parar al Gimnàstic de Manresa?
Jo sóc nascut a Lleida i la meva mare, que era mestra, va ser traslladada a Artés. Jugava a la UE Lleida i en venir al Bages es va arribar a un acord perquè fos cedit al Gimnàstic de Manresa, on vaig jugar a la formació infantil; la veritat és que teníem molt bon equip, ho guanyàvem pràcticament tot i vam ser campions. Recordo entrenadors com Casado o Marsol, i per aquell temps ja se sentia a parlar d'un nen aleví molt bo de Santpedor. Tot i que jo no vaig coincidir amb Pep Guardiola, sí que vaig fer-ho amb Enric Velasco, amb qui encara tinc una bona relació.
Va estar una temporada i prou al Nàstic?
Després d'aquell curs vaig tornar a la UE Lleida, jugant en la categoria que em pertocava. Més endavant vaig agafar afició pel futbol sala i fins i tot vaig jugar en un equip anomenat Ciutat de Lleida, que estava a Divisió d'Honor, enfrontant-me als millor jugadors del moment, com el mateix Paulo Roberto, fins aquest estiu secretari tècnic del Pozo Múrcia. També de ben jove em vaig treure el carnet d'entrenador i compaginava el futbol sala amb la tasca de tècnic en els equips inferiors de la UE Lleida. Més endavant també em va agafar per entrenar a futbol sala.
Com va tornar a Manresa?
Era a mitja temporada quan l'Assegurances Vallés, per mitjà d'Enric Velasco, em va cridar perquè els donés un cop de mà com a entrenador de futbol sala. Les coses ens van anar molt bé, però al final d'aquella campanya em vaig haver de decidir pel futbol sala o el futbol i em vaig decantar per aquesta segona possibilitat. Vaig agafar, de nou, equips inferiors de la UE Lleida i també vaig estar el primer equip del Balaguer. A partir d'aquí m'han mogut més les secretaries tècniques, una feina que he fet a l'Hospitalet, Ràcing de Santander, Alabès, UE Lleida i ara al RCD Espanyol.
Com es troba a l'Espanyol?
Venim d'un any molt dolent en què jo ja he treballat pel club encara que de forma interina, en funcions. De totes formes, un cop tot ha acabat bé, la mala temporada ens ha fet veure moltes coses, sobretot que tenim un gran potencial en l'afició, que ens ha donat el seu suport en els moments delicats, i de quina manera.
S'entén el que ha passat aquesta temporada passada?
Ha estat la suma de molt factors negatius. Però també és cert que els problemes ens han fet forts, units en un camp nou en l'horitzó. Tot plegat, com deia, ha estat important per treure conclusions de cara al futur més immediat. Ara hem de continuar en la mateixa línia que hem acabat amb Mauricio Pochettino, que considero que és el tècnic adequat per al nostre projecte esportiu, un home amb molta il·lusió. La seva renovació per tres temporades és una clara declaració d'intencions per part del club.
Per a la propera campanya, quin creu que ha de ser el lloc de l'equip a la classificació ?
Pel pressupost que tenim i que podem assumir, és clar que hauríem d'estar entre els deu primers de la classificació de Primera Divisió. El primer objectiu és aconseguir la permanència d'una forma còmoda, i a partir d'aquí, a veure el que surt.
Comparteix les quantitats que estan pagant alguns equips per alguns jugadors, com el cas de Kaká o Cristiano Ronaldo pel Reial Madrid?
Aquests clubs viuen en un altre món, i nosaltres ho fem en el món real. Això fa que els grans cada cop siguin més grans. En el nostre cas hem de mirar el col·lectiu, l'equip, i no podem aspirar a aquest tipus de fitxatges.
Es diu que Daniel Sánchez Llibre pot deixar la presidència de l'Espanyol. Això crea intranquil·litat a l'entitat?
No, no, ni de bon tros. El club està molt tranquil, i encara que Daniel Sánchez Llibre deixi de ser president, continuarà vinculat al club d'una forma o altra. Ell ha fet molt per l'Espanyol perquè hagi de marxar per la porta del darrere.
Hi ha il·lusió per estrenar el nou camp a Cornellà?
Evidentment. Serà el nostre estadi, on em sembla que ens sentirem molt còmodes. És una gran instal·lació en la qual segur que l'Espanyol se sentirà molt bé.
Ha costat la renovació del manresà David Garcia?
Jo crec que no. Tenia alguna altra oferta, però quan les dues parts tenen interessos comuns, tot es fa més fàcil i aquest ha estat el cas de David Garcia, un home plenament integrat a l'Espanyol. En aquest sentit, la nostra política també passa pel planter, com demostra el fet de pujar al primer equip un jugador com Javi Márquez. Hem de potenciar cada cop més el futbol base del club.