"Tot és més gran al Tour. Només la caravana publicitària ja és una cosa extraordinària". El Pesa, com era conegut durant els seus temps de ciclista, viu amb il·lusió el pas per les carreteres de les nostres comarques d'un Tour del qual ell va ser protagonista actiu als anys 70 del segle passat, quan era integrant del Kas, un superequip aleshores considerat el millor del món.
S'hauria imaginat mai veure passar el Tour per Manresa, per davant de casa?
No, no hi havia pensat mai. En els anys que jo hi vaig ser vam ser dos cops a la Seu d'Urgell, però ara, si arriben a Barcelona i han d'anar cap a Andorra, era gairebé obligat circular per aquí. És una cosa maca, llàstima que tan sols sigui un pas ràpid, si pogués ser l'etapa un pèl més centrada aquí encara agafaria més afició el ciclisme. Per exemple, aquí a Manresa ja hi ha molta gent que va en bicicleta però falta que hi hagi més públic, gent al costat de la carretera.
Què farà divendres, té pensat participar a la pedalada que han preparat les penyes per rebre la cursa?
Ho veig complicat, he d'estar al davant del negoci, però potser sí que faré una escapadeta.
Es venen més bicicletes quan per la tele retransmeten el Tour?
Sí, és veritat que la gent s'anima més. Tot i que ara mateix la venda és molt rara: abans quan arribava el bon temps anava creixent, i avui en dia és més variable.
L'etapa d'aquest divendres que circula pel Bages, el Solsonès i l'Alt Urgell serà la primera amb alta muntanya. Pot fer mal?
Molt mal no ho crec, si de cas només l'últim tram, quan s'arriba a Arcalís, a Andorra. L'etapa tampoc no és gaire dura; ja sé que els cicloturistes que han pujat el port de Cambrils, al Solsonès, diuen que és horrorós, però són repetjons, no un coll continuat i que pugui obrir diferències entre els professionals. Suposo que el compten de primera categoria perquè no es para de pujar des de Clarà. Hauria estat més dur, per exemple, en el cas d'anar pel coll de Jou. Ara, una cosa és clara: les curses, són els corredors els que les fan dures; si hi ha ganes, hi ha batalla.
El Tour 2009 té menys finals en muntanya, això obre el ventall als possibles aspirants al triomf?
Sí, a més això fa que les etapes de contrarellotge tinguin també un paper decisiu. Hi ha quatre o cinc ciclistes que pujant tampoc no es treuen gaire marge. Al final el que compta és ser regular, com ho és Carlos Sastre, que va guanyar el Tour de l'any passat.
Josep Pesarrodona era un tipus de ciclista similar a Sastre, oi?
Sí, m'hi podia assemblar, però tampoc no he arribat al seu nivell. Jo crec que era un bon corredor però no tenia l'instint guanyador. Vaig ajudar sempre molt més els companys que no pas vaig pensar en mi, per aspirar a vèncer en un Tour hauria d'haver estat més egoista i aquest no era gens el meu caràcter. No era culpa ni de l'equip ni dels directors esportius, era la meva mentalitat, jo ja em conformava amb el segon lloc, el tercer o el quart.
El Tour del 1976 va ser el seu millor a França. Va acabar en onzè lloc en la prova. Com el recorda?
Va ser molt disputat. No hi havia Merckx, Luis Ocaña va tenir bons dies i Van Impe va fer l'escapada clau amb ell en una etapa on Zoetemelk va badar. Jo anava força bé, però pujant al Puy de Dóme vaig fallar, vaig perdre cinc minuts que em van privar d'acabar entre els deu primers. No era el cap de files. Teníem Galdos, Vicente López Carril, fins que no es veia ben clar qui anava més fort, el Kas no tenia el líder definit.
És veritat que Eddy Merckx el va voler fitxar pel seu equip?
Seriosament, no. Però a l'etapa de la Vuelta que arribava el 1973 a Manresa, el dia que per cert ell em va prendre el mallot groc de líder, em va dir que jo estava molt fort, que havia suat...
Acabarà malament la convivència de Contador i Armstrong?
No, perquè és impossible que Armstrong guanyi el seu vuitè Tour, ajudarà Contador.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
