merescuda RECOMPENSA

GASPAR VENTURA E
n el primer Mundial com a responsable del waterpolo estatal, he pogut gaudir des de primera fila de l'èxit de la selecció masculina: ser a la final. No és fàcil fer entendre el treball que hi ha darrera, on res es deixa a la improvisació. L'equip tècnic que encapçala l'egarenc Rafa Aguilar treballa tot l'any i estudia de manera acurada la preparació dels jugadors: quant pesen, si tenen lesions, com juguen i en quina posició ho fan a la lliga estal, com estan els de la italiana... Va ser el 2004 quan va finalitzar l'era Jané i la generació campiona. Ningú creia que fos possible, i menys en tant poc temps, retornar a l'elit. L'aposta del tècnic va ser arriscada: horari laboral, vuit hores diàries. On? Al CAR, no en hotels de luxe. Com? Aprofitant al màxim les noves tecnologies i els equips tècnics avançats del centre. Els resultats no es van fer esperar i el respecte dels jugadors tampoc. La base estava feta. Ara quedava el més difícil, la sana ambició sense límits per millorar cada dia, per arribar a ser el número 1. I no ha faltat. La il·lusió i la professionalitat han fet que l'equip fos de nou a una final mundial. Molina, Felipe Perrone i Ivan Pérez són dels millors del món. Però el Xavi Garcia i el Xavi Vallès o el porter Iñaki Aguilar o el capità David... són igual d'importants. Els segons Aparicio i Colet, el metge Estiarte, el fisioterapeuta Oliete, l'analista Vila, el delegat Trapé (l'altre manresà), l'anterior responsable Robert, i jo mateix. Tot amb el suport del wartepolo estatal. Per això, i amb orgull, puc afirmar que el treball ben fet i el líder Aguilar tenen la justa recompensa. Enhorabona a tots.