Els penals ofeguen l´equip estatal

A LES PORTES DE FER HISTÒRIALa final contra Sèrbia d'anit significa molt més que lluita per un títol. També era una pugna per entrar en la història del waterpolo. Si la selecció espanyol hagués guanyat anit, s'hauria convertit en el primer equip que guanya tres vegades el campionat del món. Després d'un partit molt dur i amb molta tensió, i una pròrroga, els penals van impedir que l'equip estatal fos tricampió

MARC AMPOSTA | MANRESA
La selecció espanyol de waterpolo es va quedar amb la mel als llavis i no va poder sumar el seu tercer títol mundial de waterpolo. La selecció de Sèrbia els ho va impedir amb una victòria que es va haver de decidir amb els llançaments de penal. Espanya, campiona del món a Perth (1998) i Fukuoka (2001), lluitava contra ella mateixa i contra la història. En el primer títol mundial, el manresà Manel Estiarte era dins la piscina. Ahir, un altre Estiarte, Albert, acompanyava la selecció com a metge. I tenia la oportunitat de fer història: el triomf convertia Espanya en la primera selecció que guanya tres títols del campionat del món. Però només va fer plata.
La tensió del partit es va viure des del començament, no només en la definitiva tanda de penals. Sèrbia es va avançar 2-0 en el marcador, amb grans accions de la seva gran estrella i capità, Vanja Udovicic. Espanya va reaccionar i va ajustar el marcador poc al final del primer quart (3-2). En el segon quart, es va viure un fet gairebé inèdit: cap dels dos equips va aconseguir marcar. Els nervis superaven la qualitat dels jugadors, dels millors del món, i durant vuit minuts cap de les dues seleccions va aconseguir superar el porter rival.
Xavi García va agafar les regnes d'Espanya després de la mitja part. Ell va anotar cinc dels set gols d'Espanya abans dels penals, i es va convertir en l'home més actiu dels estatals tant en defensa com en atac. Per part Sèrbia, Udovicic i Filipovic eren els encarregats de batre el porter Iñaki Aguilar, que va estar més encertat que en els partits precedents. Però a l'altra banda de la piscina, el seu homòleg serbi, Slobodan Soro, es convertir en un mur i ho aturava tot.
Al final del temps reglamentari s'hi va arribar amb empat (6-6), després d'un gol de Xavier García, la gran estrella estatal anit, a 11 segons del final. En la primera part de la pròrroga, Espanya es va avançar amb un gol de Guillermo Molina, i poc despés, Martín i Vallès van errar un clar contraatac que podia sentenciar el partit. Sèrbia ho va aprofitar per empatar de nou i conduir el partit fins als penals, que van ser fatídics per a l'equip que entrena Rafa Aguilar.