´Poder ser capità és un orgull que agafo amb molta il·lusió´

REDACCIÓ | MANRESA Amb la marxa de l'egarenc Guillem Rubio a l'Unicaja de Màlaga, la capitania del Bàsquet Manresa recau aquest any en Román Montañez. El jugador santjoanenc va tornar la temporada passada al club manresà, en el qual havia estat tres temporades i havia guanyat la lliga ACB del 1998, després d'haver jugat a Valladolid, Bilbao i Girona

S'havia plantejat mai arribar a ser capità del Bàsquet Manresa?
La veritat és que no m'havia plantejat mai ser el capità del Bàsquet Manresa. Aquesta temporada hi ha jugadors que fa algun any més que jo que hi són i això em va fer pensar que podien ser-ho ells, però vaig parlar amb l'entrenador i em va dir que volia que jo fos el capità per una sèrie de raons. Jo li vaig comentar en tot moment que volia que tant Jordi Grimau com Alfons Alzamora, que són els jugadors que fa més temps que són aquí, hi havien d'estar d'acord, i així ha estat. L'Alfons serà el segon capità i el Jordi tindrà un paper important dins de la nostra plantilla.

El fet de ser el jugador de referència de l'equip de la seva terra és més especial que si fos d'un altre equip?
Doncs sí, és cert que ser el capità del Bàsquet Manresa és una il·lusió molt gran. Jo m'he fet com a jugador aquí a Manresa, hi he passat molts anys, la meva infància ha estat en aquests dos pavellons i em van fer com a jugador. Tornar a la capital del Bages i poder ser capità és un orgull que agafo amb molta il·lusió.

La seva actuació com a capità serà diferent de la de Guillem Rubio o intentarà seguir la seva línia?
Crec que el Guillem va fer un bon treball com a capità, el capità posa una mica l'ordre en el vestidor, intenta que no hi hagi problemes, que tothom estigui bé i a gust, i això és molt important perquè fa un equip fort com a conjunt. I fora del vestidor, parlar amb la directiva, amb els entrenadors si els jugadors hi tenen res a dir. Jo en seré el representant i intentaré fer-ho el millor possible

El fet de tenir una plantilla tan jove fa que els veterans, i entre aquests el capità, tinguin més responsabilitat a l'hora de fer-los adaptar al club?
La veritat és que sí, és el que estem intentant. Hi ha sis jugadors nous, i dos només parlen anglès, i intentarem que entenguin quina és la filosofia del club, com s'entén el bàsquet dins d'aquest club i a partir d'aquí que la paraula equip no tan sols sigui una paraula, sinó un fet identificatiu d'aquest equip. Intentarem anar tots en la mateixa direcció, perquè és el que ens ha donat resultat aquests darrers anys i és el que hem de continuar treballant.

Com serà l'ajut que li prestaran els veterans de l'equip?
L'Alfons i el Jordi saben que compto amb ells. Els ho he dit i, en el moment en què vegin alguna cosa de la qual creguin que han de parlar amb mi, en parlarem. L'Alfons fa molts anys que és en aquesta lliga, el Jordi en fa uns quants que és en aquest club i cada cop és més important i tothom hi pot dir la seva. Jo sóc el capità, però això només és un nom. Els jugadors que fa més anys que som aquí hem de marcar la pauta al vestidor per mantenir la dinàmica que s'ha seguit els darrers anys i que ens ha donat un resultat tan bo.