El Barça deixa escapar viu l´Inter

JORDI AGUT/MANRESA El Barça va començar bé la Lliga de Campions, però ho podia haver fet millor. Els campions d'Europa són un equip molt superior a l'actual Inter i ahir hauria hagut de vèncer, per ocasions i per joc, però els davanters, sobretot Ibrahimovic i Henry, encara no estan ben afinats i falta trobar solucions, sobretot el xut llunyà, per superar rivals tan avars i defensius. El duel Eto'o-Ibrahimovic no va existir. El suec juga amb el mateix avantatge que jugava el camerunès la temporada passada: el seu equip juga a futbol.

Els blaugrana van sortir totalment dominadors del partit i l'Inter els va cedir el terreny, conscient que les seves oportunitats es basaven a robar pilotes i sortir ràpidament al contraatac. Hauria pogut canviar el guió ben aviat, però, si hagués entrat la primera ocasió blaugrana, al minut 2. Messi condueix la pilota en zona de ningú, avança, encara Samuel i prop de l'àrea xuta. Julio César, el magnífic porter de l'Inter, fa una bona aturada. Els deu primers minuts van ser de domini total dels catalans. Primer va ser Alves qui va internar-se per la dreta i la seva centrada va estar a punt d'introduir-se-la Maicon en pròpia porteria. Al minut 7 va arribar l'ocasió més clara. Passada a l'espai de Xavi a Ibrahimovic per damunt de la lenta cobertura italiana i el suec, amb tot a favor, remata malament la pilota i aquesta surt a l'esquerra de la porteria local. Els vuit minuts de bogeria acaben amb una centrada per l'esquerra i rematada massa centrada de Messi a les mans del porter de l'Inter.

El Barça, segurament, es va sorprendre de la facilitat amb la qual jugava i va deixar sortir a l'Inter. Els italians van respirar més i van anar equilibrant la possessió. No tenien ocasions, però la pressió d'Eto'o i Milito no deixava jugar bé els blaugrana. Aquests, al seu torn, no aconseguien robar la pilota al davant per la nul·la pressió d'un Henry fora de forma i d'un Ibrahimovic massa estàtic.

Al minut 28 va arribar la millor ocasió local. Servei de porta de Julio César, toc amb el cap de Motta, Puyol se la menja i la pilota cau a Milito, que dispara a les mans d'un segur Valdés. Un xut a fora de Sneijder, després de retallar Keita, va ser la darrera aproximació de l'Inter a la primera part. El Barça va tornar a agafar el comandament del partit en els darrers deu minuts, tot i que no amb tanta claredat com a l'inici. Henry va disparar desviat amb l'esquerra i la millor ocasió la va tenir Keita. Alves, en posició de davanter després d'haver fet una internada, li va cedir la pilota però el malià, amb la seva cama dolenta, la dreta, va disparar fora. El Barça dominava, però li faltava el canvi de ritme en els darrers metres per superar un adversari que li havia cedit la pilota.

En la segona meitat, el domini del partit encara va ser més escandalós per part del Barça. Al descans, Guardiola va ordenar als seus jugadors que pressionessin més la circulació de la pilota de l'Inter per tal de tenir més possessió i poder crear més perill. Ho van fer i els italians no van existir, tret de xuts llunyans o de passades en profunditat sobre Diego Milito. El Barça, com a la primera part, va tenir la primera ocasió en una gran centrada de Xavi que Ibrahimovic, en posició acrobàtica, va penjar damunt de la porteria de Julio César. Al minut 7 de la represa, Henry, inèdit fins aleshores, va trencar la cintura a Lucio, però la seva centrada, molt perillosa, no va trobar rematador.

L'Inter ja s'havia tirat enrere definitivament, però hauria pogut marcar en una pilota solta a la frontal de l'àrea que va empalar Sneijder i que va sortir prop del pal esquerre de la porteria de Víctor Valdés. Era un miratge. Eto'o, com a segona punta, estava perdut i la mitja de l'Inter s'endarreria únicament per tapar forats. I el Barça es va entestar a jugar pel mig, on els italians acumulaven més homes.

Així, Julio César no va tenir cap intervenció en tota la segona meitat. L'ocasió més clara va arribar en una centrada per la banda que no van saber rematar bé entre Messi i Alves. Llavors va arribar la prova que l'àrbitre, l'alemany Wolfgang Stark, continua sent la mateixa calamitat que va xiular el darrer Barça-Chelsea al Camp Nou. Es va empassar un penal claríssim per mans de Stankovic a l'àrea. El mateix serbi, amb anterioritat, havia tingut la millor ocasió local, amb un xut desviat per poc. L'empat final va significar un alleujament pel públic de San Siro.