La família, el millor cop del tennista manacorí Rafa Nadal

RICARD CABOTPALMA DE MALLORCA
Rafael Nadal (Manacor, 1986) és qui colpeja la pilota amb tota la força del món, qui celebra els punts a l'estil Jimmy Connors i qui aixeca els trofeus, l'últim, el Màster 1.000 de Roma el mes de maig passat, el trenta-sisè de la seva carrera, però darrere el millor tennista espanyol de tots els temps hi ha el talismà d'una família que l'empara des de petit, en els bons i els mals moments. Aquest any les seves incomptables victòries sobre qualsevol tipus de superfície han conviscut amb les lesions, el que, unit a la traumàtica separació dels seus pares, li ha fet veure el costat fosc de la vida. Amb la final de la Copa Davis a l'horitzó, lluita per tornar a ser el que havia estat i intenta oblidar un any 2009 que quedarà marcat en la seva memòria, tant en el terreny professional com en el personal.
A més de la família, Nadal ha tingut la sort de disposar d'un extraordinari entrenador que és el seu oncle. Per sobre de tot el que pugui ensenyar al seu nebot, Toni Nadal (Palma, 1960) inculca al seu pupil humilitat, "que tingui els peus a terra", repeteix sempre Toni, la persona que porta la carrera professional del Rafael i el principal responsable que sigui meteòrica. Abans que el tennista hi ha la persona. Aquesta és la consigna dels Nadal, que ha impactat profundament en el jugador, respectuós sempre amb el rival, es digui Federer o bé sigui qualsevol en la classificació de l'ATP.
S'obstina en tot moment que la vida el canviï tan poc com sigui possible, malgrat que durant la seva estada a Manacor, després de la conquesta del seu primer Roland Garros, el 2005, la situació va arribar a convertir-se en aclaparadora. Pitjor ho va passar el Rafael, que l'única cosa que busca en les seves cada vegada més curtes estades a la seva ciutat natal és descansar i ser el màxim temps amb la família i amics.
Va ser al Club Tennis Manacor on el Rafael es va enamorar del tennis. Un dia de l'estiu del 1990, amb quatre anys acabats de fer, el tetracampió de París va acompanyar el seu pare, que havia quedat amb el seu germà, al club de tennis, i va ser quan va quedar captivat pel moviment de la pilota d'un costat a un altre de la xarxa. Els anys van passar i el Rafael continuava destacant en futbol, l'esport que practicava, potser in- fluït pel seu oncle Miquel Àngel, però la condició d'entrenador de tennis del seu altre oncle va poder més que qualsevol altre condicionament. I des que el Rafael té 11 anys, el Toni es dedica exclusivament a la carrera del seu nebot. "A aquesta edat vam veure que podia fer coses importants. Em vaig centrar en ell, encara que l'important per a la família continuaven sent els estudis", afirma l'entrenador.
Toni Nadal és l'antidivo per antonomàsia. Detesta la popularitat, encara que la porti bé i, quan signa autògrafs, ho fa com si la cosa no l'afectés. L'entorn del jugador és, precisament, el que han destacat més tots els experts, conscients de la gran quantitat de jugadors que han quedat pel camí per no haver tingut una vida ordenada a fora de les pistes. El Rafael, per no saber, fins i tot no sap quants diners porta damunt.
El seu mentor li ha donat autèntiques lliçons de vida, al marge del que li ha ensenyat a les pistes de tennis. La primera vegada que es va proclamar campió d'Espanya absolut, el Toni li va ensenyar una llarga llista de campions que, amb el temps, han quedat en no-res. O com després d'acabar de perdre davant Roger Federer la seva segona final consecutiva a Wimbledon, el 2007, i veient destrossat el seu nebot, li va dir: "no tens dret de plorar. Qualsevol pagaria per ser ara al teu lloc. Tu no tens cap problema, només has perdut una final d'un torneig de tennis".

L'efecte de la vida personal
Però com ha afectat en realitat la separació dels seus pares Rafael Nadal, als quals s'ha sentit tan unit? El tennista sempre s'ha mostrat poc inclinat a parlar de la seva vida personal. Només una vegada Nadal ha parlat dels seus pares en una entrevista concedida a TVE. "Em va costar acceptar-lo, però la meva família no és diferent de la de la resta dels mortals. Intento portar-ho de la millor manera possible i centrar-me al màxim en el tennis". Les paraules per explicar la seva absència de les pistes van ser enigmàtiques: "he arribat al límit i necessito una neteja per tornar amb força". Es referia a les lesions o a la separació dels seus pares? Només ell ho sap.
El jove de 23 anys és ara l'orgullós amo de 36 títols individuals (sis del gran eslam), una medalla d'or olímpica i desenes de premis més d'àmbit internacional. El número dos del món és un exemple a seguir, una icona per a milions de nens d'arreu del món que somien ser com el campió, un noi que, gràcies a ser envoltat d'una família normal, es caracteritza per ser un jove senzill que simplement està molt agraït a la vida. "Sóc molt feliç, cada dia em desperto i em dic que sóc afortunat".