Bany de realitat a Múrcia

XAVIER PRUNÉS La il·lusió era tornar amb un 3 de 3, però això és la lliga ACB, la igualtat és màxima. El Suzuki Manresa va cedir ahir davant un Múrcia que s´hi jugava la vida, conscient que els partits com el d´ahir són els que han de donar la salvació. És aquest, ni més ni menys, el mateix cas que els del Bages, encara que amb les dues primeres victòries els de Ponsarnau s´enlairessin a la zona més alta de la lliga. Com diu un dels crits més populars de l´afició del Congost, la lluita continua.

No és que el Manresa sortís ahir refiat o que les seves intencions no fossin les de donar el màxim, però és que el Múrcia hi va anar més. En una segona apreciació, l´atac no va tenir el grau d´eficàcia que havia tingut en els dos primers matxs. Ja es va veure un marcatge especial per a Gladyr i la resta de companys no van veure cistella amb facilitat. En la zona, Alzamora va fer la tasca que se li demana però si, com sembla, l´absència de Cusworth serà llarga, amb cinc o sis partits en els quals no hi serà, sembla evident que es necessiten més quilos i uns quants centímetres més. Ivanov va ajudar, Nivins continua l´aprenentatge en la lliga, i faran falta més arguments a banda dels cops de geni a càrrec de Marcus Vinicius per plantar cara en alguns partits.

Les sensacions de la derrota a la pista del Múrcia no són pas totes dolentes. Per exemple, és valorable que l´equip no llancés la tovallola i quan en el tercer quart es veia fins a 23 punts a sota decidís treure la casta i mirar de reduir diferències. Ponsarnau va oferir minuts a uns jugadors de banqueta que es van mostrar molt implicats, amb Dani López com el cas més destacat en aquest aspecte.
La setmana llarga que espera el Suzuki, després de l´arrencada amb un calendari brutal de 3 partits en 7 dies, ha de servir per recuperar les forces i qui sap si també per poder afegir una peça de recanvi en el lloc del lesionat Cusworth.

L´ocasió del segon quart

Ponsarnau va repetir el cinc inicial del partit davant l´Unicaja, és a dir amb San Miguel en el lloc de base, amb Román Montañez i Jordi Grimau d´ales, amb Ivanov i Alzamora com a pivots, esperant per al relleu dos homes com Gladyr i Nivins, com a segona unitat.
Va ser Alzamora qui va obrir el marcador, però de seguida el Múrcia es posava a davant amb triples de Moss i de Pedro Robles (8-2). La intensitat per part dels locals era més alta i no hi havia encert en els tirs manresans, amb Ivanov i Grimau amb el punt de mira desviat. Montañez va trencar la sequera des de la línia de tres, tot i que Milan Vujanic va replicar de seguida (11-5). Amb les ganes dels locals, també anaven caient les faltes i Paulo Prestes en va cometre dues. Però el Suzuki tenia un greu problema ofensiu que no es resolia i amb 13-5 (minut 6) era Jaume Ponsarnau qui sol·licitava el temps mort. Nivins entrava també per Alzamora.

El triplista Pedro Robles estava en ratxa i assumia responsabilitats per mantenir els seus davant amb un 16-7. El Múrcia aconseguia un màxim avantatge que era d´onze punts (20-9). Però ja amb Gladyr i Dani López a la pista, el joc ofensiu bagenc va esdevenir més dinàmic i se´n beneficiava Nivins. El quart es va acabar amb un desfavorable 22-14, que era un fidel resum de la clara superioritat dels locals, molt més durs en les seves accions i amb més encert en els llançaments. 4/7 en els triples per 1/7 del Manresa. Ara bé, hi havia prou temps per reaccionar, molt partit per jugar.

La pressió de Dani López, tot i que li va ocasionar rebre un parell de faltes, va ajudar el Suzuki a una important retallada. Un triple obra de Nivins va suposar el 22-21. Era obligat el retorn a la pista de Vujanic com a base local en el lloc del més inexpert José Antonio Marco. En un rebot ofensiu, Moss va donar més aire als amfitrions (24-21), mentre que San Miguel errava dos triples. Un Sergiy Gladyr que encara no havia fet cap cistella cometia la segona personal i tornava a seure. Va ser el moment decisiu, ja que el Múrcia es va despertar i va tornar a posar la directa.

Per als del Nou Congost el partit es feia difícil davant la pressió ambiental i amb un Vujanic que demostrava la seva gran qualitat amb dos nous triples (32-25, min 17). Els àrbitres van assenyalar una falta antiesportiva a Alfons Alzamora, i la lluita de Moss a sota les cistelles, enfrontat al seu excompany en el Menorca (Ivanov), va obrir més el forat fins a un 37-27 ja en el darrer minut del període amb una penetració de Moncasi. Van ser els deu punts que tenia en contra en el descans el Suzuki, que continua sense saber afinar en els triples (2/13).

Amor propi i average

La diferència amb l´inici del matx va ser la inclusió de Gladyr i Nivins dins l´equip de sortida, el Suzuki no es podia permetre cedir més terreny i havia de millorar molt en atac. Però el que era clau era Vujanic, que amb el seu quart triple (com els altres, frontal) va fer mal moralment amb el 39-27. Tot va empitjorar amb el 2+1 que va fer Paulo Prestes i que deixava un 43-27 (min 22) molt advers en el marcador.

L´ucraïnès Sergiy Gladyr era sotmès al ferri marcatge per part de Scepanovic, però es va poder aixecar per fer realitat el seu primer triple i Nivins va reduir a un 45-32. En va, s´escapaven massa els rebots en defensa i el Múrcia no perdonava (51-34, min 25). Molt enfadat per una falta que no havia comès, la tercera, San Miguel va ser rellevat per Dani López. El partit estava sentenciat i per al Suzuki ja es tractava que la derrota acabés sent com menys dolorosa millor en una pista amb ganes de celebrar el primer èxit de la temporada. Era difícil lluitar i mantenir el cap clar quan la renda en contra s´anava fent més grossa i el marcador era un 59-36 quan encara faltaven tretze minuts de partit. El tercer episodi es va acabar amb 61-41.

Ponsarnau ja va donar minuts als menys habituals, com Llorca i Marcus Vinicius, per posar colofó a un partit trencat. Al costat dels Grimau, Dani López i Ivanov van posar-hi prou esperit per escurçar el marge a un 61-48 després d´un 2+1 de Danilo. Faltaven encara 8 minuts, però els jugadors dirigits per Moncho Fernández no es van deixar atrapar; va tornar a jugar un Rodrigo San Miguel amb l´afany de treure´s l´espina d´una matinal poc inspirada, i va continuar en excés precipitat. Els àrbitres també van ajudar a descentrar-lo, amb una actuació de tots tres força pobra.

Amb 63-50, Gladyr no va encistellar un intent triple que hauria pogut donar coloret als darrers compassos. En canvi, era Robles qui la clavava de la línia de tres punts (65-50) quan mancaven 3 minuts. L´esmaixada de concurs obra de Nivins va posar el 69-60 i ara sí que López va reduir més amb el triple del 69-63 quan quedava mig minut escàs. Amb un Suzuki Manresa a la desesperada Nivins va cometre antiesportiva sobre Moncasi, que va convertir els últims 4 punts locals per tancar el matx amb un 73-63. Deu punts que, qui sap, poden ser importants de remuntar si cal fer una mirada a l´average. La visita del Bizkaia Bilbao de Javi Rodríguez serà el nou repte del Suzuki, un altre cop a l´aixopluc del Congost.