Valdés brilla i el Barça suma un punt

MARC AMPOSTAMANRESA
El Barça continua líder en solitari de la Lliga BBVA gràcies o malgrat l'empat que va esgarrapar anit en la seva visita a Mestalla. L'equip de Pep Guardiola suma 19 punts, pels 18 que té el Reial Madrid després de vèncer el Valladolid. Davant un València que va jugar a la contra tot el partit però que va gaudir de les millors ocasions, sobretot a la primera part, Víctor Valdés va ser l'heroi blaugrana de la nit i va permetre l'equip blaugrana arribar al final amb possibilitats de triomf.
El porter del Barça, va ser providencial per al conjunt blaugrana, amb quatre aturades de mèrit quan els davanters del València van arribar davant seu. A la primera part, Pablo el va posar a prova dues vegades, Mata una tercera, i Silva va culminar una jugada de murri del València amb un xut al cos del porter blaugrana ja a la segona part.
L'empat, després de veure el desenvolupament del partit, no és mal resultat, ja que els blaugrana podrien haver encaixat un parell de gols a la primera part. Però és un resultat que malmet les estadístiques històriques del Barça: l'equip de Pep Guardiola podria haver sumat la seva setena victòria en un inici de lliga, un fet inèdit fins ara. I a més, va deixar de marcar a Mestalla, tal i com havia fet en sis de les set últimes visites al feu valencianista.
El partit va començar amb un avís del que seria el joc del València: tancar-se al darrere i sortir al contraatac. Pablo, als dos minuts, ja s'havia plantat una vegada sol davant Valdés. Però el porter blaugrana va resoldre de manera magistral el mà a mà amb el migcampista valencianista. No va ser l'únic ensurt per al Barça en la primera part. Pablo tancaria els primers 45 minuts plantant-se de nou a prop de Valdés. En aquesta ocasió, Piqué es va creuar de manera providencial.
La forta pressió del València dificultava la circulació de pilota blaugrana. Els homes de Guardiola no podien combinar com saben, tot i que el València els cedia la iniciativa. El Barça va caure en el parany en els primers minuts del partit, i deixava grans espais entre la seva defensa i el porter. Una gran distància que els davanters visitants intentaven aprofitar amb precises passades a l'espai. A més de la proposta tàctica local, basada en el contraatac, el Barça hi va posar de la seva part per complicar-se la vida: massa errades en la construcció i a l'hora de treure la pilota des del darrere.
Mata va ser el següent en plantar-se sol davant Valdés, als 20 minuts de partit. I de nou el porter blaugrana va estar molt atent per sortir als peus del davanter i aturar la pilota dividida. El segon avís per un Barça que, a vegades, pretén jugar massa la pilota en zona defensiva i es complicada la vida. Una puntada llarga a temps evitar problemes. Però el Barça no sap rifar la pilota ni quan el rival més el pressiona.
La millor ocasió del Barça a la primera part va néixer de les botes d'Iniesta, que va enviar un xut creuat contra el cos de César. Era la primera vegada que el Barça trepitjava l'àrea amb perill, al minut 36. Fins aleshores, la ocasió més clara per als blaugrana va ser un mal refús de David Navarro que no va poder rematar Keita.
A la represa, el València va afluixar el seu ritme, tot i que va continuar creant perill. Però el Barça ja començava a avisar. Messi, desaparegut en combat quan juga amb la selecció argentina, va recuperar el seu bon joc a la segona part. Jugar al Centenario de Montevideo no és el mateix que fer-ho a Mestalla. Messi es va començar a sentir còmode i a crear perill. Un xut sec de l'argentí va alertar el València: el Barça pressiona.
Les accions de l'argentí van fer sonar el despertador blaugrana. Era l'hora de sentenciar. Xavi i Pedro van tenir dues bones ocasions per obrir la llauna. Però no van trobar la manera de superar César. I el Barça encara va rebre un ensurt final en una jugada de murri del València, que va servir ràpid una falta quan Alves era a terra i es queixava d'un cop a la cara. Però de nou Valdés va evitar el gol de Silva. El porter del Barça va ser un malson per als valencianistes, que somiaran amb un Valdés immens, el salvador blaugrana.