Aquesta també és la realitat que ha d´admetre el Suzuki Manresa. És un equip que té limitacions però que al Nou Congost mossega i supera les mancances amb cops de geni, i una inspiració que arriba en els moments clau. Però lluny de la seva olla de pressió particular, es desfà sovint just començar. Ahir, com a Múrcia, es va veure superat massa aviat, en els primers minuts ja va cedir una renda material i moral que no va ser capaç de remuntar. Hi hauran de pensar seriosament Ponsarnau i els seus jugadors, com el fet que jugar al matí en els desplaçaments es converteixi en un sinònim de baix rendiment.
Fora d´això, ahir al migdia sí que es va notar l´absència d´un puntal en el joc interior. Amb talent però amb unes mans de mantega, Nivins es va trobar molt sol com a argument davant els pivots alacantins, tot i que Alzamora va provar sempre de multiplicar-se i per moments va ser el millor dels manresans. Ivanov no va esdevenir en aquesta ocasió un revulsiu salvador i de Ruffin hom no es pot queixar de la intimació que fa en defensa però no és (ja se sabia) un pivot complet que pugui aportar punts a l´altra cistella; per tant, la baixa del lesionat Cusworth es notarà si la resta de pivots no fan actuacions millors que les d´ahir en les setmanes que no hi serà.
Tot i la castanya que va rebre el Suzuki ahir, la seva situació no és gens dolenta, al contrari. Manté un balanç positiu de 3-2 a la lliga, ha guanyat els dos partits de casa i va ser capaç de treure un triomf molt valuós de Sant Sebastià. Però, com es va demostrar un cop més ahir, hi ha d´haver màxima exigència per no relliscar en partits com el que han d´afrontar diumenge que ve els de Ponsarnau davant el Xacobeo de Bulfoni i Dedovic, al Congost. És una lliga que no permet badades, i que es pot convertir en un embut en poques jornades quan alguns que són darrere es posin les piles, De moment, els de Santiago ja han guanyat un partit.
Sense Austin, pitjor
Amb unes grades al pavelló alacantí mig plenes, el Suzuki va fer sortir un equip inicial format per San Miguel, Montañez, Nivins, Alzamora i un Marvus Vinicius que sortia amb la intenció de frenar Stojic, una de les principals armes de l´equip d´Óscar Quintana, que treia tot el ferro per començar el partit. Alzamora va fer el 0-2 i el corpulent Mario Austin es va torçar el peu de seguida i l´havia de substituir Andriskevicius. Tot el plantejament va canviar, i al final es va demostrar que per al Suzuki va ser perjudicial.
San Miguel, amb poderosa entrada, va fer avançar més els manresans, que en defensa tancaven bé el rebot. Hill va empatar (4-4) després de robar una pilota. Ara el Suzuki no tenia bones ocasions ofensives i un 2+1 anotat per Andriskevicius oferia el primer avantatge als locals (7-4). Nivins va tallar la mala ratxa, tot i que després va rebre un tap força espectacular, una situació que no li és estranya. Alzamora, però, va mantenir el Manresa a prop (9-8). Avdalovic va clavar el primer triple del partit i Grimau va entrar per Marcus Vinicius i poc després era Ruffin qui suplia Alzamora. Els del Meridiano es van avançar amb un 16-10 i Ponsarnau va sol·licitar temps mort. La incorporació triple del búlgar Ivanov, de Gladyr i de Dani López va buscar més efectivitat en atac, on el Manresa va fallar molts tirs i va perdre massa possessions en aquest període. Ivanov va assolir el 17-12 amb un rebot ofensiu, però el quart es va acabar amb el 19-12 transformat pel local Vule Avdalovic, la màxima de les diferències fins aleshores. I és que el Manresa havia fallat els seus 8 triples i la valoració feia feredat: 23-2 per al Meridiano.
Només tirs lliures
El descans ofert a Avdalovic per Quintana havia de ser un bàlsam per als del Congost, però és que els manresans continuaven negats en la cistella contrària. Urtasun va fer més gran la ferida (24-12, min 13). San Miguel i Montañez van tornar per intentar reviscolar un equip que anava directe al pou després del triple de Llompart (27-12).
En cinc minuts del segon quart, el Suzuki no havia encertat ni un tir, San Miguel fallava triples i així era impossible reduir la diferència. Alzamora va aprofitar un de dos tirs lliures per fer el 29-13 i els manresans es van posar en una defensa zonal. Nivins també va convertir des de la línia de personal i, puntet a puntet, els de Jaume Ponsarnau almenys sí que sumaven (31-19, min 17). Gladyr i San Miguel posaven el 33-21 i ara semblava que el Manresa ja havia parat la sangnia. Per fi, la primera cistella en joc del Suzuki del quart la va aconseguir Nivins gràcies al triple del 33-24 quan mancaven 2´40´´ per al descans. Era el primer bàsquet de més enllà dels 6,25 a l´onzè intent.
Quintana va fer tornar Avdalovic i el seu equip en va sortir reforçat de seguida, ell mateix va fer el 37-24 i Katelynas va ampliar al 39-25. Des del tir lliure, San Miguel i Grimau van escurçar a deu punts (39-29), marcador amb el qual es va arribar al descans. Una curiositat: els del Bages havien anotat 14 de 18 tirs lliures quan als 10 minuts anteriors no n´havien llançat cap. El marge no era insalvable, hi havia partit.
Però al Suzuki li va tornar a costar molt anotar en la represa. Grimau es va precipitar en diversos tirs i Nivins era massa tou quan s´acostava a l´anella contrària. En tot cas, era el nord-americà qui establia el 41-31 des de la línia de personal (min 23). San Miguel no veia com dirigir el seu equip. Almenys els bagencs es mostraven ara més molt més segurs des del punt de vista defensiu, amb Michael Ruffin intimidant dins la zona. Quan s´arribava als 5 minuts d´aquest tercer quart el parcial era tristíssim: 3-2! Ahmad Nivins continuava sent una germaneta de la caritat quan rebia i l´Alacant obria més forat amb el 44-31. Ponsarnau movia la banqueta per trobar solucions, tan sols el treballador Ruffin era qui es mantenia a la pista. El base Dani López convertia la primera cistella en joc dels manresans dins el període amb el 46-33 (min 28). Àlex Llorca es retirava lesionat per un cop a l´espatlla, i Andriskevicius, un dels malsons manresans, havia d´anar a la banqueta per la quarta falta. Llompart va anotar bàsquet al límit de la possessió i era el 49-35. El local Rejón cometia la cinquena i Ivanov apropava (49-37, min 29). Alzamora havia entrat per Ruffin i feia el 51-39 quan mancaven 30 segons per acabar el quart. Però un triple de l´especialista Jorge García feia molt de mal (54-39).
Acabar amb dignitat
Grimau va deixar la safata per al 54-41, però no era el dia d´un Manresa sense idees amb la pilota a les mans. Per això, el resultat no variava i la diferència era propera als 20 punts per al Meridiano, que va assolir el 63-43 quan faltaven quatre minuts. Ivanov encertava el segon triple manresà (63-46). Hi havia intents d´arribar, almenys, als 50 punts... I es va aconseguir als dos darrers minuts gràcies, en bona part, al relaxament local. Els 4 punts de San Miguel i cistelles de Gladyr i Nivins van deixar un 71-54 que no fa justícia: el partit ofert pels manresans va ser pitjor. Però la vida i la lliga continuen.
