Va arribar diumenge de França i ahir mateix va agafar el cotxe per viatjar cap a Gijón, on s'ha d'incorporar al seu club. Ho fa amb un títol que li ha causat una gran alegria.

Pel que fa a la selecció, quins són els èxits esportius dels quals es troba més satisfeta?

Aquest europeu, a més a més com a capitana, ha estat un dels millors moments, i el mundial del meu debut, el 2000, que també es va guanyar.

Com i quan es va iniciar en el món de l'hoquei patins?

Als 12 anys i a través del Joan Carles, actual entrenador de l'IHC. Era habitual que la canalla ju- guéssim al carrer amb les pilotes i gomes de saltar. I el Joan Carles era veí nostre i sovint ens veia jugar. Un bon dia ens va donar estics de veritat, eren vells que li sobraven. També ens va animar a participar a l'escola d'aprenentatge d'hoquei el dissabte del matí. Jo era l'única nena. Allà la Conxita Agnès, la delegada del Club Natació Igualada, em va veure i em va preguntar si volia formar part de la secció femenina del club, ja que l'IHC no tenia noies. Hi vaig anar.

Va anar progressant i al final ha marxat a clubs de fora d'Igualada. Per continuar endavant era imprescindible?

Sí, perquè a fora em van oferir unes oportunitats com a esportista que a casa no em donaven. Primer va ser a Portugal i, sobretot, ara en el meu equip a Astúries. He trobat millors oportunitats de formació esportiva, de treball i més suport a l'esport femení. Hi ha una aposta clara i, en definitiva, és el valor que volen tenir i, per tant, el tracte que t'ofereixen.

Actualment està al Biesca de Gijón, però li agradaria jugar un altre cop a Igualada, o veu com una possibilitat?

Sí, però al club en el qual estic em trobo molt a gust perquè el valor d'un equip no es defineix pel sexe. Allà valoren i treballen des d'una igualtat total.

Ha jugat sempre només en equips de noies?

Quan era a Catalunya sí, però a Astúries estic entrenant-me i jugant també amb nois en la seva categoria júnior.

Què en pot dir de l'experiència?

Es pot viure com una raresa, com una discriminació, o bé es pot viure com un fet totalment natural. Depèn molt de la voluntat de treball de cada club. Al meu club, al Biesca de Gijón, totes les categories són mixtes fins a júnior, i es viu com a quelcom ben normal. A ells el que ara els hi és més molt estrany és un equip no mixt.

Es valora l'esport femení?

Encara hi ha massa prejudicis: que si les noies no poden, que si no en saben, que si no tenen força. Les dones, pel fet de ser dones, sempre hem de demostrar el doble perquè donin valor al que fem. Bé, a poc a poc anem trencant barreres. Cada dia hi ha més entrenadores, més àrbitres que són dones.

I en el cas de l'hoquei?

Per tradició és un esport masculí, només fa 20 anys que n'hi ha de femení. Fa falta que els clubs i federacions es preocupin de buscar nenes i de crear equips femenins.

Per part seva, forma part d'una associació per fer popular arreu l'hoquei...

Sí, organitzem per Europa tornejos, 3x3 femenins, fòrums... És molt interessant.