Després de 13 anys sense entrenar, Johan Cruyff es posa al capdavant de la selecció catalana de futbol. L'extècnic blaugrana s'ha erigit en mite del futbol; millor jugador europeu del segle XX segons la FIFA i, com a entrenador, va crear estil, escola i, fins i tot, filosofia. Molts en reconeixen el seu prestigi i reclam, però més enllà de l'impacte mediàtic de la figura de Cruyff, el debat de fons és un altre: la situació i les ambicions actuals d'una selecció catalana que, com a projecte nacional, s'ha encallat en el desencís.

"L'únic que pot aportar Cruyff és imatge i intentar posar Catalunya a la primera línia mediàtica", destaca el manresà Josep Maria Soler, jugador de l'Olesa i participant de la selecció catalana de futbol. "Cruyff té un valor mediàtic molt gran i, encara més, al cap de 13 anys. Aquesta ressonància ja és molt important", valora Martí Alavedra, entrenador del CE Manresa, que avisa que, "ara bé, no podrà aportar gaire més a la selecció".

Josep Simelio, exprofessor de l'Escola d'Entrenadors, també en remarca aquest potencial: "la seva presència serà un fort reclam i potser alguns jugadors no s'excusaran de les cites". "Potser tindrà més poder de convocatòria", coincideix Pere Culell, president d'ERC de Manresa, que afegeix que "és un gran entrenador i potser aplicarà l'estil que tant agrada i que ha marcat l'excel·lència al Barcelona. És positiu que s'hagi volgut involucrar en el projecte". "La figura de Cruyff pot animar la selecció i generar més mobilització esportiva", afirma Josep Camprubí, portaveu de la consulta independista a Manresa.

Escepticisme i desencant

Alavedra adverteix que "no m'agradaria, però, que el personatge eclipsés la selecció ni el treball que cal a darrere; tinc por que el fitxatge sigui un castell de focs".

"Aportarà prestigi, però dubto que la selecció jugui més partits", sospesa Culell. "És un entrenador preparadíssim i espero que hi aporti els seus coneixements", afirma Adam Majó, portaveu de la CUP a Manresa, que, a la vegada, sentencia: "però el problema no és esportiu, sinó polític". "S'ha d'aconseguir que sigui una selecció normal, és a dir, que no hagi de treballar supeditada a la selecció espanyola", identifica Camprubí.

Soler considera que "és molt complicat" per al combinat, a curt termini, entrar "en el cicle de vitalitat que necessita, d'una selecció, una nació". "Jugar com a selecció catalana és un sentiment molt bonic de viure, però també saps que no podràs anar gaire més enllà; que sempre seràs, com a molt, un petit país", expressa Soler, que va formar part de la selecció catalana davant d'Euskadi.

"El format dels partits de Nadal està esgotat. No esperem que, a nivell de nació, la incorporació de Cruyff tingui cap més transcendència. Ara com ara, no hi ha cap indici que la selecció augmenti les seves possibilitats de competició com a nació", sentencia Alavedra. El calendari de la selecció, a més, no obre les portes a l'eufòria esportiva. "Suposo que es podrà veure el sistema característic de Cruyff, però la seva tasca com a entrenador poc es podrà desenvolupar", puntualitza Simelio.

La preocupació pel català

Una de les preocupacions que han retornat és que el nou seleccionador no sàpiga parlar català. Per a Camprubí, és "sorprenent" que una "persona de la seva talla no hagi après català durant tots els anys que fa que viu aquí". Però, per a Adam Majó, "si la selecció fos reconeguda i fos un conjunt nacional amb tots els seus efectes, l'idioma de l'entrenador seria el que preocuparia menys". "Cruyff és molt intel·ligent i segur que, tan tossut com és, aquesta vegada aprendrà el català", diu Martí Alavedra.