Va ser una sola temporada al Manresa, la passada, en la qual no va acabar d'acomplir les expectatives, sobretot en la faceta ofensiva. Però a Javier Bulfoni, al Tuky, no se li pot pas negar que es va esforçar en tot moment en els partits que va defensar la samarreta del Ricoh. Als 33 anys, ara és capità al Xacobeo. Diumenge tornarà a la pista bagenca, ara com a visitant.

Tindrà una mica de ganes de revenja esportiva?

No, el que vull és guanyar per ajudar el meu equip, el Xacobeo. Però no tinc sentiments negatius envers el Manresa, vaig estar-hi molt bé i el tracte va ser correcte.

Per què ha canviat d'aires?

Jo vaig ser el primer sorprès de tot el que va passar, tenia la il·lusió de quedar-me i creia que també el Manresa em volia. És per això que vaig quedar molt parat amb l'oferta que em van fer; vaig entendre que els problemes econòmics, que la crisi, colla els modestos. Però és que la davallada de sou era molt gran, per convidar-me a dir que no.

Va marxar enfadat amb algú?

No, sempre vaig tenir una bona relació amb l'entrenador, amb els companys, i també amb el club.

Com es troba al Xacobeo, que s'ha hagut de construir de pressa i corrents, a partir de zero?

És un club jove que vol posar-se al dia, té molt mèrit el que ha fet després que fos acceptat a l'ACB. És clar que li falta l'experiència que pot tenir un Suzuki Manresa, que ja fa molts anys que és a la lliga i sap com cal moure's. Hi ha avantatges, com ara la instal·lació esportiva, i al pavelló tenim inclòs el servei de fisioteràpia i el gimnàs.

En l'àmbit esportiu, suposo que més tranquils després del triomf per 20 punts amb el Fuenlabrada, primera victòria a la lliga...

Sí, ja ens tocava guanyar. Fins ara encaixàvem molts punts, gairebé ens en feien cent per partit, i molts amb cistelles fàcils. Sembla que ho estem corregint. És cert que hem acusat que som un equip fet del no-res, amb una pretemporada atípica i que fins a una setmana abans de començar la lliga no vam estar al complet, i amb jugadors que van provar i no es van quedar. No ens coneixíem gens entre nosaltres i ens ha calgut més temps per poder-nos acoblar.

Quina opinió té del seu tècnic, Curro Segura?

Ens ha costat a tots entendre el que volia de cadascú i de l'equip, però crec que ho anem assimilant. El que és vital és que s'entrena molt bé durant la setmana.

El segon entrenador és Jesús Lázaro, que va ser un integrant de l'històric TDK, a la dècada dels 90. En parlen de Manresa amb ell?

Sí, alguna vegada. Em diu que va estar molt a gust allà, de com van guanyar aquells títols, i coincidim a dir que el Manresa és un club seriós i que sap aprofitar al màxim les seves possibilitats.

I en l'aspecte personal, està content de com li surten les coses al Xacobeo?

Estic bé, intento entrar cada cop més en el sistema de l'equip i ser important. Un sempre vol més, però s'ha de tenir paciència. Com sempre, miro de complir allò que l'entrenador vol i crec que ho estic fent. Quan va acabar la lliga passada el doctor Ramon Serra, que per cert va fer una gran feina, em va operar del turmell, i m'he d'acabar de trobar-me al cent per cent, ja em falta poc.

El Suzuki Manresa ha canviat força jugadors, com el veu?

Sí, però la filosofia és idèntica. Sé que s'entrena amb intensitat i que als partits al Nou Congost tenen una grapa explosiva. He vist un tros del partit que van guanyar contra el Bilbao i, encara que els falta Cusworth, m'adono que en això no han canviat gens.

Quin aspecte del joc creu que pot decantar el partit?

Crec que precisament serà la defensa, l'equip que sàpiga imposar la seva durant més temps és el que tindrà més números per guanyar.