Jugadors de primera línia que han tingut lesions greus, com Juan Carlos Valerón i Ruud van Nistelrooy, feliçment recuperats, coneixen la feina de Carlos Lalín. Després de nou anys al Deportivo, ara és l'encarregat de restablir físicament els jugadors lesionats del Reial Madrid.
Quan vostè va començar al Depor només hi havia dos readaptadors a la lliga i ara tots els equips en tenen. Se sent un precursor de la matèria?
Aleshores vaig tenir la sort d'utilitzar aquest model, però al Barça Miquel Àngel Cos i d'altra gent feien aquesta funció. S'ha fet durant molt temps, però la desenvolupava qui en sabia o podia. El que es va trigar va ser a sistematitzar un lloc de treball que s'enquadri en un model d'estructura de gestió, dins el futbol de Primera Divisió.
Vostè va estar nou anys al Deportivo i ara en fa un i mig que és al Madrid. Quines diferències hi ha trobat?
Els mitjans i els recursos són diferents, però hi vaig entrar en un moment en el qual el Deportivo lluitava per la lliga i jugava la Lliga de Campions i guanyava Copes i Supercopes. Això em va servir de bressol per passar a un gran club com el Reial Madrid que es distingeix per l'exigència, com tots els grans clubs, com també el Barça.
Noten gaire la pressió que els pot arribar, en un equip gran, des dels directius, la premsa... per recuperar abans un jugador?
No, perquè preval la salut de l'esportista. Et trobes en un context de rendiment i l'has de demostrar com més aviat millor. Si fossis al carrer, com que aquest factor no preval, podrien passar més setmanes. Aquí jugues més amb els límits de temps, però sempre tenint en compte que cal resguardar la salut de l'esportista.
Com més famós és el jugador, com ara el cas de Cristiano Ronaldo, més pressió tenen del club?
No, perquè els criteris professionals sempre han de prevaler sobre els de gestió. Reitero que preval la salut, aleshores els bons directius, que n'hi ha, sempre pensen primer en el criteri professional. Parlem de dies de baixa esportiva, de baixa forma esportiva i de partits que es perden els jugadors. Si això ho trasllades a una altra faceta laboral, són dies de baixa i diners que perd l'empresari, ja que hi ha menys productivitat.
L'actitud dels jugadors a l'hora de recuperar-se és la mateixa en un equip gran que en un de petit?
Crec que sí, perquè dins els valors ètics i morals de la persona hi ha la preservació de la salut. Per això, els altres hem de col·laborar-hi i optimitzar-la.
Precisament, parlant de Cristiano Ronaldo. És un lesionat que té paciència o és inquiet i té pressa per tornar?
És un pacient com qualsevol altre. Qualsevol esportista que està lesionat, però, el que vol és tornar de seguida. Per això he mostrat un estudi que demostra que si la recuperació la fas entre diversos professionals, té més possibilitats d'èxit. Alguns cops pot no arribar a bon terme, però no ha estat perquè s'hagi fet a l'atzar.
Vostè va tractar Van Nistelrooy que, quan va tornar d'una greu lesió, en el mateix partit es va lesionar d'una altra cosa. Això pot passar o va ser mala sort?
Ja feia set setmanes que s'entrenava amb l'equip a un nivell alt. Era el seu primer partit, però nosaltres controlem els esportistes abans no tornen i ell ja havia fet un volum de feina ampli amb l'equip. Són qüestions que poden passar. Ara ja està bé i esperem que aviat marqui.
Aquí al Bages tenim Juanjo Brau, que fa la seva funció al Barça. Fins a quin punt creu que és important la seva feina en el fet que Messi no es lesioni, ara?
El Juanjo és un bon amic meu, i la seva feina en aquest sentit és vital. Es veu que quan tens una persona professional al costat, menys probabilitats de fracàs hi ha. El Juanjo ha tingut un paper importantíssim respecte de Messi, però cal pensar sempre en tot l'equip multidisciplinari que ha ajudat l'esportista, des de l'entrenador, fins a la directiva, fisioterapeutes, metges, preparadors físics. Aquest és el concepte d'equip.