ÁLVARO FAESOVIEDO
Plaça de Colón. La selecció espanyola es va deixar anar en plena efervescència per l'Eurocopa guanyada a Viena. A casa seva, enganxat al televisor, Raúl serra les dents. Voldria ser-hi per aixecar la Copa, però va ser el perdedor de la guerra amb Luis Aragonés i ell, que havia disputat 102 partits amb la selecció, faltava el dia de la gran festa. Raúl va sentir, estupefacte, com li clavaven el ganivet de la traï-ció: Aragonés marxava, deixava la selecció per la porta gran i els futbolistes ploraven el seu adéu. Iker Casillas era un dels que més cantaven. Tant li fa que de l'ullal del tècnic encara degotés la sang de Raúl González.
La relació entre Raúl i Casillas mai no ha estat estreta. La seva competència al vestidor (del Madrid i de la selecció) és un clàssic. La vida mateixa. L'estrella consagrada, el cap de la tribu, es veu amenaçat amb la irrupció del fenomen emergent. El vincle més important que tenien era Ginés Carvajal, el Ronaldo dels despatxos. L'abril del 2008 es va saber que Casillas havia trencat amb ell i s'abraçava a Luis García Abad, gestor de la carrera de Fernando Alonso. Els que coneixen el porter murmuren que darrere havia una història de gelosia. "Que només té ulls per a Raúl, que sempre està pensant en ell, que per mi ni mira", era la cantarella d'Iker Casillas.
La distància entre els dos símbols del planter blanc es feia cada vegada més gran. Avui, gairebé ni es parlen. Florentino Pérez s'ha decantat pel porter i li ha encarregat gestionar la jubilació del capità. Casillas es posa el braçalet quan Raúl i Guti no hi són. És el tercer de la llista però cada vegada té més pes en un vestidor dividit. Raúl comanda, al costat de Guti, els veterans i alguns estrangers: Van Nistelrooy, Gago i Metzelder, sobretot. A l'altre costat, Casillas i Sergio Ramos són al capdavant de la generació del futur: Marcelo, Higuaín, Pepe i Garay, principalment. Al mig, els indiferents. Aquí apareixen Xabi Alonso, Albiol, Arbeloa i altres. Connecten amb Casillas però respecten la trajectòria de Raúl i la seva entrada en cada entrenament.
La relació Florentino-Casillas
Casillas és ara el preferit de Florentino. Però no sempre ha estat així. Després de guanyar les primeres eleccions, el president se'l va voler treure del davant. Va intentar fitxar Buffon. L'escenari ha canviat de manera radical. Al president tampoc no li agradava Raúl, com li passava amb Del Bosque, a qui veia amb insuficient categoria per a la banqueta blanca.
El patró d'ACS, imperi de la totxana, ha demanat a Casillas que actuï ja com a capità, que agafi galons, que sigui el guia dels nous. Per això Raúl sent ràbia per la seva suplència. Està convençut que hi ha algú que no està jugant net, que hi ha ordres de dalt per fulminar-lo. I no està del tot equivocat. La filtració de Luis Aragonés a les travesses de substituts per a Pellegrini arriba directament de la planta noble amb l'únic objectiu de fastiguejar el capità. Raúl tampoc no va aguantar el protagonisme que té Casillas.
El porter va parlar després de cadascun dels dos partits contra l'Alcorcón, de la mateixa manera que el capità. Per cert, a Raúl no li va agradar gens que Iker fos al camp de Santo Domingo la nit del 4-0 . Va ser l'únic dels no convocats que va presenciar en directe la històrica caiguda. Casillas segueix al peu de la lletra el llibre de ruta que li ha passat Florentino. "Si el meu president diu que no seria un fracàs no guanyar cap títol, està clar que no ho és", va dir fa uns dies després d'unes declaracions del cap a la televisió.
Més llenya al foc per continuar envoltant Raúl, encara amb una altra temporada més de contracte. El capità s'aferra a Guti, al seu confident i fisioterapeuta Pedro Chueca i al fet que el seu pes entre els empleats és encara gran. Hi ha qui diu que al club mana Florentino i, després, Raúl. És una guerra freda, una batalla silenciosa per a la qual el porter té un aliat molt important. El temps. El seu rival acabarà la lliga als 33 anys i ell en té 28. Mentrestant, el porter prepara la seva arribada a la capitania. Ja ho és a la selecció. I per això Raúl mai no li perdonarà no haver fet res per ell quan hi va haver la disputa amb Luis Aragonés. Ni els seus càntics cap a Villa, batejat com "el set d'Espanya". Una samarreta que Raúl no es volia treure tan aviat.
