Quina llàstima que ara marxis, Ruffin!

XAVIER PRUNÉS / MANRESA Va ser un gran comiat. Amb tot, el Nou Congost aclamant-lo, cridant «Ruffin, queda´t!», un professional de primera categoria va dir adéu a l´afició deixant un record que serà inoblidable. Michael Ruffin no fa gairebé mai punts (els 5 d´ahir van ser el seu rècord al Manresa) però, guanyant o bé perdent, ha ofert un alt grau de solidesa en la defensa que ahir al migdia va acompanyar amb 7 taps. Quan en els darrers cinc minuts de partit es va entrar en el moment més decisiu, i el conjunt visitant vencia per 58-59, els seus taps van donar ales per fer volar un Suzuki amb molts jugadors que van estar ahir a un gran nivell (San Miguel, Montañez, Sergiy Gladyr, Grimau, Ivanov...) per decantar el partit cap al Bages.

Ruffin, amb el qual el Suzuki ha guanyat 4 dels 8 partits en els quals ha participat, deixarà el lloc a Brian Cusworth, que té tots els números per jugar dissabte a València. En el Suzuki esperen que un Nivins, que ahir va tornar a estar ofuscat, vagi entenent l´ACB i agafi una duresa que de moment està brillant per la seva absència. Encara que pel matx ahir sàpiga greu, Ruffin (que té un contracte considerable i que s´ha anat renovant setmanalment) ja ha complert amb la seva missió i és el moment del retorn de Cusworth. Tot i que ahir molts canviarien el jove Nivins per l´expert Ruffin, és una possibilitat que els tècnics del Suzuki mai no s´han plantejat, ja que l´equip quedaria amb Ivanov com a únic ala-pivot.

Aquest és un Suzuki sorprenent: ha assolit 5 de les seves 6 victòries contra equips que l´any passat van jugar els play-off pel títol i ha cedit de palissa de visitant contra rivals del seu nivell, i ha cedit al Congost amb el Xacobeo i l´Estudiantes. És clar que l´aspecte mental compta i que sense pressió aquest grup de jugadors es fa més valent. Però el que destaca és que amb només un terç del calendari (11 jornades) ja s´han sumat la meitat de victòries (6) que caldran per assolir un any més la permanència (12 o 13).

L´afició i l´equip poden somiar en la Copa del Rei, però no serà gens fàcil jugar la fase final a Bilbao. El Suzuki té ara dos desplaçaments seguits (València i Fuenlabrada), rep després el Valladolid i li toquen dos partits més a fora (Regal Barça i Cajasol), abans de tancar aquesta primera volta al Congost contra el Reial Madrid, que ara mateix és el líder invicte. Per jugar la Copa cal guanyar un mínim de tres partits. Complicat, però sembla que a aquest Manresa li va la marxa. Caldrà que amb Cusworth, que en el primer partit, jugat a Sant Sebastià (quan es va lesionar), ja va demostrar les seves possibilitats, el Suzuki mantingui el seu esperit. Si, a més, aconsegueix ser més equilibrat i consistent, ja es podria demanar poca cosa més.

Marcant el ritme al principi

El cinc inicial d´ahir del Suzuki va ser l´habitual en els darrers de l´equip, amb Gladyr confirmat de titular. Pel que fa al CB Gran Canària, McDonald era el pivot per fer costat a Savané. Els locals van començar amb molt de ritme i un contraatac de Glaydr va obrir el marcador. Ruffin estava fent un gran marcatge a Savané i els bàsquets de Montañez i de San Miguel van posar el 6-2.
La gran feina defensiva dels manresans va propiciar que els de Ponsarnau s´escapessin amb un 11-4 després del triple a càrrec del capità Montañez. Però Carroll es va encarregar d´igualar el matx amb 5 punts seguits (11-11). Hi va haver la resposta immediata amb el triple de Gladyr (14-11, min 6). Augustines entrava per Savané, i en l´acció següent Montañez obria una altra vegada forat des de 6,25 amb el 17-11. La segona falta de Román, molt discutbile, el portava cap a la banqueta i era substituït per Jordi Grimau. El tercer triple seguit del Suzuki l´anotava Gladyr (20-12).

Després del temps mort que va demanar Pedro Martínez, Michael Ruffin va anar a la línia de personal, i va encertar un llançament entre l´aplaudiment general. Ivanov va posar el màxim marge (22-12) poc abans de deixar el seu lloc a Nivins. Els manresans van aguantar el marge fins al final del quart gràcies als tirs lliures anotats per Grimau i per Llorca (25-15).

El perillós segon quart, gairebé sempre fatídic per als bagencs, es va encetar amb un Gran Canària amb ganes de remuntar i el triple de Josh Fisher hi posava el 27-20. Es va reintegrar a la pista Montañez al lloc de Gladyr, que ja tenia dues faltes. San Miguel va tornar a sortir a la pista amb un 27-22. I els visitants van empatar amb triple de Carroll i esmaixada de Savané (27-27, min 14). En quatre minuts, el parcial havia estat molt advers (2-12).

Grimau va desencallar, amb un tir en suspensió, l´atac manresà, i el retorn de Ruffin era una garantia. Per tauler, Montañez convertia el 31-27. Grimau es tornava a exhibir amb una mitja volta magnífica que valia un dos més un (34-29). I a sobre, tècnica a Pedro Martínez, l´entrenador visitant. Grimau no va fallar, i des de la personal hi va posar el 36-29 quan faltaven 4 minuts per al descans. Amb un rebot ofensiu, Ruffin obria més la diferència per als manresans (38-29). Encara que Fisher era un malson des de la línia de tres (38-32), Ruffin s´atrevia en atac i ajudava a mantenir un coixí al marcador. Un tap meravellós de Rufin i una cistella convertida per Dani López a anella passada van fer el 42-34 del descans, un marge important. Pel que fa a la valoració, els locals en tenien el doble (52-26) que l´equip illenc, amb 13 d´un Ruffin estel·lar (amb 5 punts, 6 rebots, 3 taps), 10 de Jordi Grimau (9 punts) i 10 de Montañez (10 punts i 2 triples). Però el Gran Canaria no era mort.

El tercer quart va començar amb els triples de Carroll i de Marcus Norris, que van acostar a tan sols 4 punts el CB Gran Canària. Els de fora es van posar a dos punts per una esmaixada de McDonald (44-42). Això va provocar nervis en els locals, i Montañez cometia la tercera personal, com Ivanov.

Gladyr i Montañez, fins

El braç d´un letal Sergiy Gladyr, amb dos triples consecutius, feia possible el 51-44 (min 25) i oferia aire. Però el tercer període es va acabar amb un incert 56-54.

Amb Nivins desesperant, els del Gran Canària van igualar (56-56) just començar el darrer quart. Els àrbitres van marcar la quarta falta al capità Montañez. Per fi, Ponsarnau retirava Nivins per Ivanov, i va tornar San Miguel. Carroll anotava el triple del 56-59 (al minut 33), que avançava els de l´illa per primera vegada.

San Miguel va reduir la diferència amb dos tirs lliures (58-59) i Ivanov va fer una gran cistella de sis metres per posar els locals amb avantatge. Un tap de Ruffin a Josh Fisher va fer aixecar tot el Congost. Dos tirs lliures d´Ivanov suposaven el 62-58, i un nou tap de Ruffin va ser el preludi de tres tirs lliures que Montañez no va errar (65-59).

Norris va posar l´ai al cor amb un triple, però Gladyr va respondre de seguida (70-63, min 37). El cop de palmell de Savané tenia rèplica amb dos tirs lliures de Montañez (72-65), i una esmaixada de Gladyr va ser la sentència quan faltaven dos minuts. Quan mancaven 14 segons, el públic dret va acomiadar Ruffin. La rúbrica va ser el triple al final de Montañez (81-66).