Una victòria que val mitja permanència

Aquest Suzuki no fa pas el millor dels bàsquets que s'hagin vist al Nou Congost els darrers anys. Però manté l'esperit que ha aconseguit fer perseverar aquest modest club de Catalunya endinsa la màxima categoria espanyola des de final de la dècada dels 60 del segle passat. És un equip irregular, amb alguns jugadors que encara són projecte del que poden arribar a ser, i que té limitacions. Ara bé, tots remen en la mateixa direcció, i això marca les diferències quan hi ha partits com els d'ahir, en què més que fer-ho maco o espectacular, el que cal és guanyar, només guanyar.

El Manresa arribava al partit en una situació complicada a causa de les lesions i molèsties físiques que havien castigat mitja plantilla. Al seu davant, un Múrcia que era darrer en la classificació però que arribava després de vèncer de 27 punts el Fuenlabrada i amb convenciment que, comparant plantilles, la seva estava a l'alçada o era superior a la del Suzuki. És en dies així quan es demostra la unitat del vestidor, i el grup que mana Jaume Ponsarnau va mostrar ahir la clara constatació que està decidit a assolir com més aviat millor l'objectiu, confirmar la continuïtat a l'ACB.

L'entrenador va posar en el cinc inicial dos jugadors que són un clar exemple d'aquest segell manresà que traspassa èpoques. Larry Lewis i Alfons Alzamora van ocupar llocs de titular en les posicions interiors i van deixar asseguts a la banqueta el búlgar Ivanov i Cusworth, que havien participat en pocs entrenaments per culpa d'un fort esquinç i d'un cop al tou de la cama, respectivament. Doncs bé, van ser Larry Lewis i Alzamora els homes que van anotar els 9 primers punts del Suzuki, una anècdota però que revelava les intencions dels locals de no abaixar els braços.

Després de partits amb un paper de secundari, Lewis va demostrar que als 40 anys no se li ha pas oblidat jugar i ahir va fer un curs de quan cal accelerar o alentir les accions, depenent del marcador. Per la seva banda, Alzamora es va multiplicar per ser el peó habitual i mirar, alhora, l'anella. Van posar el to d'un Manresa que van seguir fil per randa la resta dels companys, des dels més veterans com Montañez fins als més novells com Llorca.

El partit no va tenir els minuts de desesperant sequera de fa quinze dies contra el Lagun Aro, però els manresans van tenir algunes fases de serioses dificultats, que es van poder dissimular amb els esprints d'un San Miguel que deixava tots els rivals enrere. Però el Manresa havia fet un joc més que discret en atac i era la seva cursa en defensa, especiament sobre Milos Vujanic, la que li donava respir. Va ser durant el tercer període quan es va obrir el marge definitiu. Va ser a partir de les protestes de Vujanic quan els col·legiats (ahir l'àrbitre principal era Mitjana) li van assenyalar una falta tècnica. El base del Múrcia va protestar per un camp enrere, però els àrbitres van considerar que la pilota venia rebutjada sense control i no es podia considerar possessió. Del 33-29 es va passar al 37-29 i els manresans van agafar embranzida fins a un 55-38. Hi va haver alguns moments de dubte, que semblen inevitables per a aquest Suzuki al Nou Congost, però amb 58-50 va ser Ponsarnau qui va demanar un oportú temps mort per dissenyar una jugada que va culminar amb cistella Ivanov. Amb l'experiència de Lewis i Montañez es va guanyar el partit i es va recuperar l'average de 10 punts (73-63) que tenien els murcians de la primera volta.

El Manresa ha deixat enrere un dels dos darrers classificats; ara agafa 5 victòries i l'average al Múrcia. Diumenge vinent, a la pista d'un Bizkaia Bilbao que té Javi Rodríguez, els manresans podrien rematar la feina. Els del País Basc, que van cedir per 62-57 al Congost, estan obligats a reaccionar, però si el Manresa surt victoriós obriria un marge que aplanaria el camí cap a la salvació. En la jornada següent, els de Ponsarnau tenen un altre dels partits contra rivals directes, quan rebran el Meridiano Alacant, que entrena Óscar Quintana.

Sobreviure fins al descans

Ambdós equips es van prendre el partit com una lluita de desgast. El tècnic local no va fer entrar Brian Cusworth fins al 9-9, al minut cinc. Edu Torres va fer entrar els dos nous fitxatges murcians, Amara Sy i Josh Asselin, que van aportar ben poc en tota la matinal. En el cas d'Asselin, estimat pels aficionats, va quedar clar que està fora de forma.

El partit era poc fluid, i els ales del Manresa no trobaven espais. Però el Múrcia tampoc no tenia la clara pretensió de trencar i tenia unes curtes rendes que al final del quart es van esvair per un triple anotat per Jordi Grimau (16-15) quan sonava la botzina. Ja eren a la pista Gladyr, Ivanov i Dani López.

L'ucraïnès Sergiy Gladyr no veia cistella amb els triples, com li ha passat en els últims partits que ha jugat a casa. De tota manera, la seva implicació es demostrava en un gran tap a Chris Moss. Durant sis minuts, el Suzuki només havia fet tres punts (19-19) i va haver de ser Àlex Llorca, amb una penetració, el qui va tornar a anotar. A més, van tornar a la pista Alzamora i un Larry Lewis que va donar consistència al tram final abans del descans. En tot cas, l'home més destacat dels locals aquests minuts va ser el base Rodrigo San Miguel. No per la direcció, sinó per les cavalcades costa a costa que van acabar amb 6 punts. Román Montañez, que ajudava en la defensa a Vujanic, va contribuir al 31-25 de la mitja part. Pedro Robles (6 punts) havia estat el més destacat de la bateria de llançadors forasters, amb aparicions molt poc freqüents i afortunades d'altres canoners visitants com el montenegrí Scepanovic i el lituà Delininkaitis. Moss ja havia agafat 11 rebots dels 24 del Múrcia per tan sols 8 del Manresa. Però pesaven més les 16 pilotes perdudes pel conjunt d'Edu Torres.

Escapada i nervis visitants

La situació no havia canviat gens en els quatre primers minuts de la represa fins a la tècnica marcada a Vujanic amb 33-29 al lluminós. Montañez i Cuswroth van fer el 37-29 i Grimau tornava amb la tercera falta de Gladyr.

El Manresa havia agafat el ritme, i la confiança va ajudar al capità Montañez a anotar el triple del 40-29. L'altra cara era la del Múrcia, que estava perdent de vista els del Bages i també els nervis. Asselin es va encarar a Grimau després de no poder agafar un rebot i cometre falta. El Suzuki estava gaudint dels instants de més inspiració, amb un joc col·lectiu i cistelles de Lewis, de Cusworth, Alzamora, Dani López... Lewis va fer el 55-38 al minut 29, que va culminar un parcial demolidor de 22-9 per als manresans.

Es va començar el darrer quart amb 55-42 i la intenció de poder vèncer per més de deu punts. Però quan el Múrcia es va acostar fins al 58-50 (min 35) va caldre aclarir les idees i fer retornar Lewis al parquet, el qual hi va posar prou criteri i sentit comú. Amb 62-50, dos tirs fallats per Asselin i la clara falta de Chris Moss sobre Cusworth van enterrar totes les esperances del CB Múrcia que, per anar a la desesperada, va especular massa i va lluitar menys que no pas un Suzuki que va tancar l'enfrontament amb la seva màxima diferència, de 17 punts (72-55). I la feina feta.