´La Pirena és una cursa bonica, però dura per als conductors i els gossos´

S. T. | LA MOLINA Tom Andres és un múixer alemany que s'ha fet un nom a la Pirena només en tres anys. Al 2008 hi va debutar amb victòria; l'any passat va acabar segon, a darrere del basc Iker Ozkoidi, i enguany ha tornat a pujar al graó més alt del podi.

Com valora la seva experiència en aquesta vintena edició de la Pirena?
Penso que la Pirena és una competició molt bonica, però és dura per als gossos i per als múixers. Són dues setmanes que es fan llargues, amb catorze etapes, i això ens acaba desgastant a nosaltres i als animals. Per als gossos es difícil adaptar-se cada dia a un terreny diferent i córrer amb unes condicions climatològiques tan variades. Així doncs, penso que és una cursa molt dura, però també molt divertida, i això és en bona part per la bona organització que té. Els espònsors ens donen suport tant a nosaltres, els participants, com a la competició, i això esdevé clau perquè tiri endavant.
Vostè es prepara a consciència per a aquesta prova, mesos abans que comenci. Quina importància dóna a aquesta competició respecte de les altres?
Des de fa tres anys m'estic especialitzant en la Pirena, concretament, en aquest tipus de curses. Ara sé com haig d'entrenar els gossos per ser competitius en proves de llarga durada com la Pirena. Aquest any m'he entrenat a Noruega, on he corregut llargues distàncies i he fet servir equips petits. Aquí a la Pirena he fet el mateix. Agafo cada cursa 6 o 8 gossos, i la resta els deixo descansar, perquè es puguin recuperar per a l'endemà. Possiblement aquesta ha estat la clau de la meva victòria en aquesta edició. De totes maneres, és molt difícil trobar un equip tan competitiu com el que he portat aquest any. De fet, he guanyat gairebé totes les etapes, i això és molt difícil de veure. No és gaire normal..
En les seves participacions ha mantingut una intensa lluita amb Iker Ozkoidi. L'any passat va ser ell el vencedor, però aquest any s'ha girat la truita. Quin tipus de rivalitat manteniu?
Sí, he lluitat sempre pel títol amb ell. Però l'Iker i jo ens entenem molt bé i som amics. L'any passat va guanyar ell, i jo me'n vaig alegrar.
Precisament, l'any passat va tenir problemes que li van impedir aconseguir la victòria final.
L'any passat els meus gossos es van cansar el primer dia, i el meu trineu es va trencar en una etapa, va ser molt dur aconseguir el segon lloc. En condicions normals, hauria hagut de tornar a casa.
Tornarà l'any que ve?
Sí, sens dubte, aquesta és la meva intenció. Per damunt de tot, m'ho passo molt bé.