JORDI AGUTMANRESA
Rosa Morató va fer història diumenge en convertir-se en campiona d'Espanya per cinquena ocasió. Ha guanyat els títols entre el 2005 i el 2010, excepte el del 2006, i, per tant, ha marcat una època en aquesta especialitat a l'estat. Amb la perspectiva del temps, la navarclina valora aquest èxit, que la fa estar orgullosa.
L'atleta del València Terra i Mar diu que "m'ha fet il·lusió guanyar aquest títol perquè cada vegada costa més. El principal objectiu de la temporada de cros és l'europeu, i arribar a l'estatal sempre és més dificultós perquè has de mantenir la bona forma durant uns mesos. De tota manera, fa quatre o cinc temporades que ho faig i va bé". Aquest any, a més, correrà el mundial, que es disputa a final de mes a Bydogoszcz (Polònia). Aquesta cita, però, "ja sense cap pressió, amb la voluntat de passar-ho bé i de fer un bon campionat per equips amb les companyes".
El seguit de títols va començar a Toro (Zamora), una ciutat que, per a Morató, és talismà, ja que el 2007 hi guanyaria el bronze en l'europeu. Explica que "no m'esperava guanyar-hi i va ser la sorpresa. Havia canviat d'entrenador [Octavi Garcia] i em costava adaptar-me als seus mètodes, a l'inici". La bagenca ja havia estat campiona d'Espanya en categoria promesa, però "la sensació va ser molt diferent. Els títols que es compten són els absoluts".
El 2006 hi va haver segona posició, ja que Marta Domínguez, que a l'estiu seria campiona europea a l'aire lliure dels 5.000 metres, la va superar. "Ella no havia estat mai campiona i venia en forma".
El 2007 va reprendre's el camí de la victòria a Càceres, preludi de la seva millor temporada com a atleta fins ara, que acabaria amb el lloc de finalista dels 3.000 metres obstacles al mundial d'Osaka. Recorda, però, que "la cursa no va anar gaire bé i la Judit Pla va lluitar molt, però jo era la favorita, ja venia d'estar entre les deu primeres de l'europeu, i vaig vèncer".
Salt de qualitat a l'europeu
Abans de l'estatal del 2008, Morató va fer el salt a nivell internacional guanyant el bronze a l'europeu de Toro, tres mesos abans. En l'estatal de Tarancón (Conca), es preparava per als Jocs Olímpics i "vam canviar una mica la preparació, la qual cosa va fer que tingués dubtes. De tota manera, el dia de la cursa va anar molt bé, per davant de Judit Pla, novament, i de Yesenia Centeno".
La victòria de l'any passat a Albacete va ser diferent, ja que va derrotar dues especialistes de la pista com Iris Fuentes-Pila i Nuria Fernández. A més, "feia bon temps i el circuit estava dur, ideal per a elles. Vaig marcar un ritme fort, perquè sabia que no hi podia arribar igualada, i vaig vèncer". Tot i això, "jo ja estava en un procés de saturació mental que em va dur a deixar la temporada d'estiu".
Enguany, curiosament, el títol ha arribat després de no guanyar la cursa, ja que la primera va ser la marroquina Kanbouchia Soud, que no comptava en la classificació individual. "Va ser una mica estrany, però sabíem que ella no podia ser campiona i me la vaig jugar amb Gema Barrachina", la seva companya d'equip. El fet d'entrenar-se amb ella "m'ha anat bé, m'ha fet recuperar sensacions de competitivitat, i pot ser una rival important en el futur".
Sobre els propers anys, "sé que algun dia perdré. M'agradaria continuar guanyant, però no em plantejo arribar als set triomfs de Carme Valero. Si m'ho haguessin dit abans del 2005, no m'ho hauria cregut. El cros m'encanta i aconseguir els títols és molt gratificant, perquè només n'hi ha un cada any, no com a pista, que hi ha diferents especialitats, i atletes molt grans no ho han pogut aconseguir".
