Messi sosté un Barça de dues cares

JORDI AGUTMANRESA
Leo Messi és, ara com ara, el factor diferencial del Barça. Amb molts dels seus elements fora de forma, el conjunt blaugrana es refia completament de l'argentí per mantenir les esperances en les competicions que disputa. Ahir, la seva qualitat individual va decidir amb els tres gols i les millors jugades i la seva col·locació al camp, que va passar de la banda a la mitja punta a la segona part, explica el canvi d'imatge de l'equip d'una part a l'altra. El Barça, però, va oferir una primera part molt fluixa contra un València que es va poder avançar i que va claudicar víctima de l'allau de problemes físics que el van fer acabar amb una defensa de circumstàncies.
Guardiola va sortir amb Bojan d'acompanyant de Pedro i Messi al davant i amb la baixa de darrera hora de Puyol. A l'equip contrari, Villa no va poder entrar ni a la convocatòria pels problemes a l'espatlla. A més, tenia les absències de Marchena i David Navarro per sanció, i Emery, conscient que l'equip va cansat per compaginar competició europea i lliga, va donar descans a Mata.
A la primera part, però, les absències no es van notar. El València, amb un gran Albelda al mig del camp, curtcircuitava el mig del camp blaugrana, on Xavi i Iniesta no carburaven, i impulsava contraatacs perillosos per les bandes, amb Pablo Hernández i Jordi Alba. Aquest va tenir la primera ocasió, en un cop de cap que va anar alt. A la primera mitja hora, el Barça no va existir, tret d'una rematada de cap de Milito. A partir del minut 30, però, després d'ocasions d'Alba i de Maduro, que no va arribar a una centrada del Chori Domínguez, el Barça va semblar despertar-se, amb aproximacions perilloses de Messi i Pedro.
Al descans va canviar tot. D'una banda, Guardiola va fer entrar Henry, va situar Messi de mitja punta per entrar més en joc i va situar Pedro i el francès oberts. De l'altra, el València havia hagut de rellevar Albelda i infiltrar Bruno, Miguel i Domínguez al descans. El festival de joc barcelonista no es va fer esperar. Messi, Henry i Xavi van tenir les tres primeres aproximacions abans del gol. Aquest va ser una obra d'art del millor jugador del món, que va agafar la pilota a la banda dreta, es va desfer de Banega i Bruno i va trencar la cintura a Dealbert abans d'afusellar pel pal curt César.
Semblava que el segon arribaria aviat. De fet, Maxwell va marcar, però en fora de joc. El València, molt tocat, però, hauria pogut empatar en un mà a mà de Zigic amb Valdés, però el porter de l'Hospitalet va ser més hàbil. Just un minut més tard, Maduro va veure la segona targeta groga, Emery havia de recompondre la defensa, i el partit quedava virtualment sentenciat. Faltava rematar la victòria, i Messi ho va fer en dos minuts, primer amb un eslàlom que va finalitzar amb un xut creuat, i després amb un suau toc de pilota davant César. Triomf vital del Barça per continuar en la lluita pel títol. Els de Guardiola, però, faran bé de provar de corregir tanta messidependència.