San Miguel es pot perdre el partit contra el DKV Joventut

El Suzuki Manresa ha de patir, és el seu destí. Sembla abocat a tenir un final de lliga complicat per tal de consumar una permanència que, de tota manera, està ben encarada. Fa una setmana va estar a punt de deixar la feina enllestida, però es va deixar escapar un partit que tenia a les mans amb el València, al Congost. Ahir no només va caure de manera contundent a Canàries, en una pista d'on cada any sol sortir apallissat. El pitjor no va ser la derrota de 25 punys i una pobra imatge. A més, en els darrers dos minuts, una mala caiguda del base titular Rodrigo San Miguel va fer que li cedís el turmell esquerre. S'estarà tres dies en repòs i amb tractament de fisioteràpia, i dependrà de la seva evolució, la seva participació o no, en el partit de diumenge (12.30 h.), davant del DKV Joventut. En cas que San Miguel no es recuperi a temps, el Suzuki es quedaria sense el seu base titular durant més temps, en el moment decisiu. Si es confirmés això, una de les alternatives possibles seria que Montañez assumís funcions com a base fent costat a Dani López.

El partit al Centro Insular va ser el que altres vegades s'ha vist en les visites manresanes a l'illa. Els locals, amb molta més grapa i encert, van dominar des dels primers minuts un Suzuki condicionat per problemes físics durant la setmana passada de Jordi Grimau, Kaloyan Ivanov i Brian Cusworth. Ahir, en general, els suplents van estar molt millor que els titulars, però no es va poder evitar una derrota clara que va perdre l'average particular amb el Gran Canària, que mira cap als play-off. El Manresa, no. L'equip de Ponsarnau en té prou d'assolir la permanència, que ja serà tot un èxit, lesions incloses. El Suzuki té 11 victòries i disposa d'un cert marge, encara amb el Xacobeo, segon per la cua, que ahir va guanyar i suma 8 triomfs, pels 9 del Meridinao i del Lagun Aro. El càlcul és que els manresans han de guanyar encara dos partits més per respirar, i ara el calendari no és fàcil. El proper partit serà amb el nou Joventut de Pepu Hernández, diumenge al Congost, televisat pel 33.
Ahir, en l'equip manresà, en el cinc inicial va sortir Lewis, però la sorpresa va ser Vinicius, titular per primer cop en la temporada ocupant el lloc de Jordi Grimau. Els més habituals San Miguel, Román Montañez i Cusworth van completar la formació. Ambdós conjunts van començar imprecisos, i el primer bàsquet el va aconseguir, gràcies a un triple, Larry Lewis. Però el Suzuki es va aturar, i la màquina dels canaris, impulsada per Marcus Norris, Savané i Carroll, es va engegar. Un parcial de 13-0 va ser un llast que va marcar tota la resta del duel. Ponsarnau va demanar temps mort, i va suplir Vinicius per Jordi Grimau, que, poc després d'entrar, va fer el triple del 13-6. Tanmateix, la rèplica de Sanders va ser immediata (16-6). Lewis va fer la primera cistella de dos, però la de Sanders era un altre cop de tres (19-8). Llorca i Dani López ocupaven places d'exteriors del Suzuki. Amb el tercer triple de Sanders més una pilota robada de Dasic, els canaris s'escapaven de 14 punts (24-10). Es va arribar al final del període amb un 24-14 després de quatre punts de Llorca, molt decidit.

En el segon quart, la novetat en el Manresa era l'aparició d'Ivanov. El qui continuava inspirat i incisiu era Llorca, que va anotar el seu sisè punt seguit (24-16). Josh Fisher va fer el cinquè triple dels amfitrions, però el Suzuki semblava que, ara sí, s'havia despertat. Grimau amb dos tirs lliures i Dani López amb triple van posar el 27-21. Però Llorca era el gran revulsiu i una nova entrada seva va posar el 27-23 al minut 13. Un afortunat triple per tauler obra d'Ivanov (29-26) va donar encara més esperances als manresans. El tècnic Ponsarnau va canviar Àlex Llorca, fent entrar un Montañez que encara no havia anotat. El Suzuki va passar a jugar amb dos bases quan San Miguel va entrar per Grimau. Curiosament, l'equip va perdre en fluïdesa i el Gran Canària ho sabia aprofitar per tornar a agafar marge en el marcador (35-28, min 17). A més, un espès San Miguel no va aprofitar dos tirs lliures per reduir el marge. La falta en atac de McDonald va ser prèvia a l'acció més polèmica fins llavors: una falta doble que era la segona de Cusworth i la tercera personal del mateix McDonald. Ivanov, anant fins a sota, va assolir el 35-30. Però en el Suzuki, ara dirigit en solitari per San Miguel, faltaven idees i l'equip canari ho sabia castigar de manera fulminant. Al descans es perdia de nou punts (41-32).

Perdent sense pal·liatius
Calia veure quin equip faria sortir en el tercer quart el tècnic manresà. Si es faria una aposta pels qui havien fet un millor partit abans del descans, o no. Ponsarnauu sí que ho va fer en part, amb Llorca, Ivanov i Grimau, mentre que les altres dues places van ser per a San Miguel i Alzamora. Carroll i Marcus Norris, tots dos des de 6,25, van donar la màxima renda al conjunt del Gran Canària (48-33), i en cara faltaven 17 llargs minuts. Montañez va entrar per Llorca. De tota manera, el Suzuki va millorar amb l'entrada de Dani López i es va posar a dotze punts (58-46, min 28). Però Pedro Martínez va esperonar els seus homes, i el quart triple de Sanders (en faria sis) va col·locar el 63-46. De cara al darrer quart, els quinze punts de l'average (81-66 per al Suzuki a la primera volta) eren l'única lluita possible del Suzuki.
El darrer període es va obrir amb la baixa d'Àlex Llorca, amb desplaçament de l'espatlla dreta, i més triples del Gran Canària. Montañez es va estrenar, però els canaris estaven molt més sencers i Savané va fer el 74-55 quan mancaven quatre minuts. Un triple de Grimau era el 76-58, però San Miguel va perdre una pilota, i un 2+1 de Carrol va acabar amb el 81-58, en la jugada on es va lesionar el base del Suzuki perquè va caure malament. Al final es va cedir de 25 amb una festa canària on el Manresa va ser, un altre cop a Las Palmas, tan sols una comparsa, convidat de pedra.