No és cap casualitat que Sandro Rosell decidís pujar a Montserrat en el que ha estat un dels primers actes com a nou president del FC Barcelona. El seu pare, que va ser gerent en la directiva de Montal, té una gran amistat amb el pare Marc Taxonera, que és un dels monjos de la comunitat benedictina que es van significar més en el món de la cultura i del nacionalisme en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat, i en les posteriors. És significatiu que quan Rosell es va decidir a escriure un llibre de tall autobiogràfic, quan va abandonar la junta de Laporta (el títol va ser "Benvingut al món real"), aquest executiu i propietari d'empreses de màrqueting esportiu es va tancar durant uns dies a l'hostatgeria del monestir per enllestir l'obra.

Rosell va exercir ahir amb una puntualitat pujoliana, o el que és el mateix, arribant a lloc abans de l'hora prevista i pujant al cambril de la Verge pocs minuts després de les cinc de la tarda, quan l'hora de la convocatòria de la premsa era a les sis. No es va endarrerir, tot i que tenia una jornada atapeïda i que va començar amb la primera visita a una penya blaugrana, a Banyoles. Rosell va fer ahir els seus primers exercicis per emprovar-se el que és el vestit de president. Després de l'acte amb el pare abat, va sortir a la plaça i es va fer fotos i també va signar autògrafs. Un grup d'àvies tarragonines va entonar amb estil l'himne del Barça, i Sandro no va dubtar a posar envoltat d'aquestes improvisades cantaires.

"Ha perdut Argentina? De quan, 4-0? Vaja, la cosa bona és que així el Leo Messi tornarà abans i més descansat". Sandro Rosell no va fer declaracions durant l'estona que va ser a Montserrat, però sí que es va escolar algun comentari. I aquest va ser un dels més significatius en consumar-se la desfeta de l'equip de Maradona.

Sandro Rosell va ser rebut per la comunitat i pel pare abat, Josep M. Soler, en una visita que es va iniciar al cambril de la Verge quan no hi havia encara representants gràfics de la premsa. La majoria dels seus 17 directius van ser presents en la jornada, acompanyats de les seves parelles i fills, que es van fer fotos com a record d'aquesta jornada a Montserrat. A les sis i pocs minuts, després d'una trobada privada de Rosell i el pare abat, ambdós van comparèixer davant dels mitjans. El president va presentar a Josep Maria Soler els seus directius, el seu govern, un per un.

Sandro Rosell, que va regalar al pare abat el llibre dels 110 anys de la història del Barça, va començar el seu parlament enumerant les similituds entre el club blaugrana i Montserrat: "tant l'un com l'altre som un sentiment , el nostre equip i la Mare de Deú. També som dos pilars indiscutibles de Catalunya. Nosaltres estimem molt el Barça, i molt Montserrat. Sàpiga que al nostre estadi del Camp Nou hi serà sempre benvingut".

En el seu torn, el pare abat va fer una intervenció més llarga, en la qual va intercalar les paraules més institucionals amb les més anecdòtiques. "És un honor, per a Montserrat i per a la meva persona, tenir-vos avui aquí entre nosaltres. Jo us vull adreçar una felicitació ben cordial a tots per la victòria en les recents eleccions, i per un percentatge de vots tan alt com el que vau tenir. És un suport dels socis que us legitima per tal de poder continuar amb els èxits en el vessant esportiu i donar el nou impuls en totes les qüestions més de junta que us caldrà tractar".

Soler va afegir que "un dels nostres monjos diu que si el Barça és més un club, Montserrat és més que un monestir. I és cert que el poble català se sent ben identificat amb les nostres entitats, com amb altres del país. El que ens uneix és que estem arrelats a Catalunya però estem oberts a altres llocs de la geografia i a altres pobles del món. Tant dins l'àmbit esportiu com espiritual hi ha un pes de l'entrenament i del joc en equip". També va desvelar que els nois de la Masia del Barça i els de l'Escolania "tenen dues trobades cada any. Jugant a futbol, ens guanyen, de concurs de cant no n'hem fet cap!". Va regalar a Rosell una medalla de la Verge.

Entrevista Susana Monje

TRESORERA DEL FUTBOL CLUB BARCELONA, RESIDENT A COLLBATÓ

"Acabem d'aterrar, però hem vist que l'economia del club té algunes friccions"

Entre els directius que van fer costat ahir a Sandro Rosell en la visita a Montserrat hi havia Susana Monje, la primera dona que assumeix el càrrec de tresorera en el Barça. Monje, nascuda fa 38 anys a Astúries, va venir a viure a Catalunya des de ben petita i està molt vinculada a aquestes comarques: viu a Collbató, va viure durant l'adolescència a Manresa i el seu marit, Roger Genescà, és de la capital del Bages. És llicenciada en Administració d'Empreses, sòcia i directora general d'Essentium Grup i consellera d'Assignia Infraestructuras, el flamant nou patrocinador del Bàsquet Manresa a l'ACB

Montserrat té una significació personal per a vostè?

Sí, perquè sempre he viscut ben a prop de la muntanya. De petita vaig viure a Barcelona i, després, des dels 16 fins als 21 anys va ser quan vaig estar-me a Manresa, on vaig conèixer el meu marit. Vaig fer el batxillerat a La Salle i, ves per on, la mateixa escola on havia estudiat el Pep Guardiola. Després, amb el Roger, ens vam mudar a Collbató. La nostra vida, i ara la dels dos fills que tenim, sempre està ben lligada a la muntanya.

Pofessionalment vostè forma part d'una empresa familiar que ha anat creixent. Què en pot explicar?

En efecte, és una empresa que és familiar i és dedicada al món de les infraestructures, les energies renovables, els serveis... La base és a Madrid, i en els darrers 30 anys ha pogut obrir-se camí, i el que vol és també tenir pes a Catalunya.

Quin balanç fa de la visita que han fet al monestir i a la basílica de Montserrat?

Ha estat una tarda agradable per a tots nosaltres, també per a tots els familiars. De fet, ha estat tot just la tercera visita que s'ha fet després de les de divendres a la Generalitat i a l'ajuntament de Barcelona. L'última de les visites d'un caire institucional es tanca avui amb la que es farà aquest diumenge a la Junta d'Extremadura. En el cas de Montserrat té un fort component espiritual, venim a agafar forces per afrontar el nostre mandat i per tenir idees clares a la feina.

Acaben d'aterrar però segur que ja han pogut fer la primera valoració de quin és l'estat dels números del Barça, i vostè com a tresorera serà una de les persones responsables. Què en pot dir?

Bé, el que podem dir és que hi ha friccions de tresoreria, es noten certes tensions, situacions que no són tan fluides com voldríem. En tot cas, estem treballant i encara ens cal rebre l'informe de l'auditoria dels comptes anuals. Quan ja el tinguem i acabem de desembarcar, l'equip que portem tot el que és el tema econòmic farem la roda de premsa de valoració.