Zubi, el gran currículum del futbol espanyol

JAVIER GIRALDO/EFE Si l'experiència és un grau, cap currículum millor que el d'Andoni Zubizarreta (Vitòria, 23-10-1961) per dissenyar una plantilla, sondejar el mercat, equilibrar un equip, preparar contractes i, en definitiva, posar en marxa tots els ressorts que componen un equip professional de futbol de primer nivell: 16 anys després de la seva marxa, 'Zubi', presentat avui com a nou director tècnic professional, torna al Barcelona.

N'hi ha prou amb dues xifres per fer-se una idea del 'Zubi' futbolista: 126 partits amb la selecció, 622 partits de Lliga. Cap jugador espanyol ha jugat tant, ni a Primera ni amb el combinat nacional, una trajectòria adornada amb un gran palmarès (una Copa d'Europa, una Recopa, sis Lligues, tres Copes del Rei, entre d'altres títols) que l'han convertit, segons el parer dels nous gestors del Barça, en la persona ideal per ser el fil conductor entre la gespa i els despatxos.

Zubizarreta va veure molta gespa, però també ha trepitjat molt despatx. Després de retirar-se el 1998, sent jugador del València (el seu últim partit el va jugar a Tenerife, al final de la temporada 97-98), no li ha faltat feina.

Penjats els guants i recuperada la corbata, Zubi va passar a formar part de la Federació per ocupar un càrrec que incloïa la promoció de la candidatura espanyola a l'Eurocopa de 2004 i la supervisió de les categories inferiors de la selecció.

També va formar part, al costat de Jorge Valdano, de la consultoria esportiva 'Make a Team', dependent del grup 'Ernest&Young'. El seu objectiu era, segons Juan Antonio Corbalán, un dels fundadors, "extrapolar els rols esportius al si de les empreses".

Zubizarreta també va formar part de la comissió nacional de la lluita contra el dopatge i va exercir de comentarista esportiu per a TVE en les temporades 1999-00 i 2000-01 i per a RNE en el programa Tableror Deportivo. També va ser elegit, al costat de Butragueño, conseller delegat per a la promoció de l'Estadi Olímpic de Sevilla.

El 2001, Javier Uría guanya una duríssima batalla electoral i es converteix en president de l'Athletic de Bilbao amb dos grans arguments: Jupp Heynckes com a entrenador i en un segon pla, Andoni Zubizarreta com a director esportiu.

Va ser una època complicada per a l'exporter: el seu elevat sou i els seus limitats marges de maniobra, obligat lògicament a cenyir-se a l'estricta política de plantera de l'Athletic el van convertir en blanc d'algunes crítiques.

Li va costar, de fet, instal·lar-se a Bilbao perquè la seva família ja portava molts anys vivint a Barcelona, encara que al final, el seu fill Markel, també porter, no va tardar a aconseguir un lloc en un modest equip de la capital biscaïna.

En l'únic precedent de 'Zubi' en un lloc similar al qual ocupa ara al Barça apareixen algunes renovacions de jugadors qualificades de dubtoses per la premsa de Bilbao, però sobretot, un gran descobriment, el d'Ernesto Valverde, nomenat entrenador del primer equip a l'estiu de 2003, després de la mort de Javier Uría.

L'Athletic tenia emparaulat Élie Baup, tècnic del Girondins en aquella època, però la desaparició del president va trastornar a l'entitat i va retocar diversos plans.

Amb l'arribada de Fernando Lamikiz a la presidència, Zubizarreta va començar a anar-se'n de l'Athletic. Van conviure durant diversos mesos, però en l'equador de la seva tercera temporada com a director esportiu, Zubi ja va saber que no continuaria al club. Va liquidar el seu contracte i va deixar l'Athletic.

Al Barça, Zubi treballarà mà a mà amb un dels jugadors amb qui més sintonia ha tingut, Pep Guardiola. Gustos afins, discurs assossegat, molt correctes en el tracte però difícils a l'hora d'encaixar crítiques, 'Zubi' i Guardiola, l'espina dorsal del 'Dream Team', ja treballen junts en la confecció del Barça del futur.

Tots dos tenen fama de ser treballadors obsessius, reservats, estudiosos i amants del bon futbol. El Barça ja coneix com es desenvolupa Guardiola a la banqueta: falta per descobrir com ho farà 'Zubi' en el despatx.