La reivindicació d´un pilot a qui Moto2 li queda petita

PAU BRUNET L'any 2009 va acabar de la pitjor manera possible per a Toni Elías. Es va quedar sense lloc a al mundial de MotoGP i es va haver de buscar la vida en una categoria nova, Moto2, que venia a ser un intent de reflotar els antics 250 cc. Un pas enrere, com ell mateix reconeix. Sis mesos després, superat l'equador de la temporada 2010, les tornes han canviat completament per al manresà. És l'home del moment, el que acapara titulars, el que destapa les ampolles de cava dalt del podi, el que cursa darrera cursa demostra que, Moto2, li va petita.

En una categoria en la qual prenen part en cada cursa 40 corredors i on les variacions mecàniques entre les motos d'uns i altres són gairebé mínimes, Elías ha sabut imposar la seva maduresa i la seva regularitat. Als seus 27 anys, no és el més ràpid -l'italià Andrea Iannone és l'home més en forma-, ni el que més arrisca. Però 12 anys sobre la moto, competint entre els millors, són un grau d'experiència que cap dels seus rivals atresora. Iannone té 21 anys, Thomas Luthi 24, Julián Simon 23... i el que és més important, cap d'ells sap el que és guanyar-li la partida al gran Valentino Rossi, com el manresà va fer en més d'una ocasió.

En cada una de les vuit curses disputades aquesta temporada, Elías ha sabut fer una lectura intel·ligent i esperar el seu moment, i això l'ha dut a la victòria en tres ocasions (Jerez, Le Mans i Sachsenring) i també ha sumat un segon lloc (Assen). L´última cursa, el GP d´Alemanya, va ser un clar exemple de la seva qualitat -que a MotoGP ha quedat sovint eclipsada- i de la seva superioritat. Tot i una mala sortida, va protagonitzar una remuntada èpica que el va dur del dotzè al primer lloc, superant i deixant enrere un a un cadascun dels seus rivals, entre ells Fonsi, Tomizawa, Talmacsi i Iannone, que només va aguantar la pressió del manresà un revolt.

El títol està ben encarat. Elías suma 136 punts, 42 més que el segon classificat, el suís Thomas Luthi. Iannone és tercer, a 46. Queden per endavant nou carreres, que segurament es faran eternes. Nou grans premis per saber si Manresa tindrà un campió del món de motociclisme i per saber si Elías ja ha complert la seva penitència al purgatori i pot tornar entre els més grans del motociclisme mundial, on té cabuda. Però serà possible? De moment, caldrà veure que faran els quatre "puntals", que diu ell -Rossi, Lorenzo, Perdosa i Stoner-, que de forma estranya, a aquestes alçades de la temporada encara no han decidit el seu futur. Una vegada ho facin, es produirà l'efecte dòmino i tots els altres pilots sabran a quins equips queden forats vuits. No serà fins aleshores, per tant, que Elías sabrà si torna a fer un pas endavant, o es queda a Moto2.