De la primera edició de la marxa Selènika, que va tenir Callús com a escenari, a la disputada ahir, i que es va endur el santfruitosenc Guillem Muñoz, han passat vint-i-una primaveres. Dels 15 participants d'aquella primera Selene, com s'anomenava, als 1.313 que van sortir del passeig de les Fonts se n'han vist de tots colors, però la 22a edició de la cursa va reunir diversos atractius. El desenvolupament de la cursa a nivell esportiu, amb una lluita final entre tres corredors, el llarguíssim traçat (109 quilòmetres) per zones històriques del Moianès i la nova participació multitudinària són pinzellades que fan que la cursa assoleixi una major magnitud.

A nivell esportiu la victòria de la prova va ser força més atractiva que en anteriors edicions, en les quals el vencedor s'escapava de manera destacada i s'imposava sense problemes. La cursa va veure com des de l'inici un grup de quatre ciclistes, amb el santfruitosenc Guillem Muñoz, el manresà Roger Argelaguer, el martorellenc Israel Núñez i el vallesà Oriol Morata, s'escapava. El segon grup els va tornar a agafar a prop de Moià, però després de la pujada a l'Estany, els mateixos ciclistes tornaven a destacar. En els últims deu quilòmetres, de Calders a Navarcles, la lluita per ser primer s'alternava, fins que Israel Núñez va llançar un atac que va provocar l'explosió, amb un estira-i-arron-sa final entre ell i Guillem Muñoz. El martorellenc i el santfruitosenc van anar junts fins que als últims moments Muñoz va obrir un petit marge que li permetia obtenir la seva segona victòria, per 14 segons de diferència. Núñez va ser segon, Morata tercer a 19 segons del líder i Argelaguer quart a dos minuts.

Un traçat històric

Enguany la Selènika era una classe d'història. O més aviat de prehistòria. En el primer tram del recorregut, els 1.300 ciclistes (arrodonint a la baixa la xifra, ja que en van sortir 1.313) passaven per davant de les coves del Toll. Tot i que no podien aturar-se per fer-hi una visita, la zona històrica del Moianès va captivar l'atenció dels ciclistes. Després de la classe prehistòrica, els corredors es dirigien a Collsuspina, una zona dura, amb molta pedra, i l'ascens continuava fins a l'Estany, on hi havia un altre avituallament. La tornada a Navarcles era de lleugera baixada, excepte el pas per Calders.

El que també va ser històric va ser la vintena participació del sabadellenc Jordi Perarnau. El vallesà encapçala el rànquing de participacions, ja que només s'ha perdut les edicions del 89 i del 90, i va completar per vintè cop, de 22 de possibles, el traçat de la Selènika.

L'organització, "satisfeta"

El president de la Penya Ciclista Navarcles, Joan Sánchez, es va mostrar satisfet de l'acollida que ha tingut el recorregut, just després de completar-lo 45è de la general: "la gent creu que és un circuit molt ben marcat i equilibrat. La zona de les coves del Toll és impressionant, molt bonica". Joan Sánchez, amb uns 200 voluntaris a l'organització, considera que superar els 1.300 ciclistes no seria bona idea perquè "no podríem absorbir-ho, preferim tenir menys gent i oferir més qualitat".