Micah Downs: «Tenim talent per jugar els play-off»

REDACCIÓ Amb les seves esmaixades està sent una de les grans sensacions de la lliga Endesa. Micah Downs («es pronuncia Maicah, és nom jueu», va aclarir) va respondre ahir una bona colla de preguntes i dubtes que li havien fet arribat afeccionats de l´Assignia i del bàsquet a través de www.regio7.cat. «Tot i que per a nosaltres l´objectiu principal és el de mantenir-nos, crec que tenim prou talent per jugar els play-off. Cal continuar treballant i millorant per aconseguir-ho».

Downs, un jove jugador de tan sols 25 anys, que va arribar l´estiu passat de la LEB Or, afirma que «la lliga ACB té un nivell boníssim, els jugadors són més ràpids, més forts i atlètics. Poder jugar en la NBA és la meva gran aspiració, i mentre no pugui m´agradaria fer-ho en clubs de primer nivell a Europa. Per a mi, Manresa és una gran oportunitat; he firmat per una temporada amb la possibilitat d´una segona. Però, com qualsevol professional, si tinc una oferta d´un altre equip que em pugui aportar, l´estudiaré».

El jugador, nascut a la població de Kirkland, situada a l´oest dels EUA, a l´estat de Washington, creu que no li va costar adaptar-se: «no penso això; vaig tenir una lesió, i el fet de tornar després de sis o set partits sense jugar va ser una mica complicat per recuperar el ritme, només això». Està molt content del suport de l´afició: «durant la meva carrera he estat molt de sort, ja que he anat a parar en equips amb uns aficionats que sempre han animat, i ens han acompanyat molt, com és el cas de Manresa».

De l´Assignia, va dir que «estic content de jugar-hi, m´hi sento molt a gust. Crec que estem fent una bona temporada i Jaume Ponsarnau és un bon entrenador per a nosaltres». De la derrota de diumenge passat a Badalona amb el Fiatc Joventut (92-79) n´extreu una conclusió clara: «és simple, ells van jugar amb més desig».

Des que és a Espanya encara no pogut lluir les seves habilitats en les esmaixades en cap concurs, tot i que va explicar que «vaig prendre part en un quan era a l´institut, als Estats Units. Després també vaig competir en un altre a Croàcia, en el qual, per cert, vaig guanyar!».

Reconeix que ha fet un treball important, durant la formació com a esportista, per potenciar les cames i el seu salt: «sí, ha estat una part fonamental en els entrenaments. Mai no he estat molt corpulent, sóc més aviat prim, així que l´agilitat i la velocitat són punts molt forts en el meu estil de joc». Dels jugadors de la NBA que més li complauen com a espectador anomena «Blake Griffin, Kobe Bryant i LeBron», tot i que el seu equip preferit és en el que juga actualment Serge Ibaka, «els Oklahoma City Thunder, i és perquè abans eren els Supersonics de Seattle, a prop de casa meva. Un altre equip al qual aprecio és el dels Portland Trail Blazers, tinc un parell d´amics que hi juguen». Amb el jugador més gran de tots els temps, Mi-chael Jordan, hi té en comú «el fet de menjar xiclet quan jugo, suposo que ell em va influir!».

Entén el castellà i el català ara li costa més, però manifesta que «si em quedo durant més temps, no em faria res aprendre´l». De la seva estada a Manresa, diu que li agrada «el Passeig, la plaça Espanya i voltar amb la meva dona (ella està embarassada) per aquesta zona. El que m´agrada menys de Manresa és l´olor». Del temps que porta a l´estat espanyol, abans va ser a Burgos, i explica que «en un principi vaig notar el canvi, l´estil de vida és més relaxat, migdiada, el sopar tan tard... Però m´agrada molt la gent, el pernil i també les croquetes». Del Llumet, mascota de l´Assignia, diu que «la meva dona sempre em demana què és el que representa... Però ell ajuda molt l´equip, ens anima».