Jaume Ponsarnau, tècnic rècord a l´Assignia Manresa

XAVIER PRUNÉS MANRESA "No és només un mèrit meu. És del club, dels que van confiar en mi i d'un equip de treball, un staff, que ha estat sempre al meu costat des del principi, com Aleix Duran i el preparador físic, Xavi Schelling". Jaume Ponsarnau va passant més fronteres, supera més rècords, en un Bàsquet Manresa que du el seu segell des de fa 6 temporades. Si fa uns dies, tot coincidint amb un heroic triomf a Vitòria, va fer el seu partit número 150 en l'ACB, el proper diumenge es convertirà en l'entrenador amb més partits de lliga dirigits. A la pista del Gescrap Bizkaia, arribarà als 179 (25 van ser en la LEB) i superarà Antoni Serra, mític entrenador dels anys 70 del segle passat que, després de deixar el Manresa, va ser campió amb el Joventut i el Barça.

Ponsarnau diu que el secret de les sis temporades que fa que és al Manresa és haver-se "adaptat a les condicions especials del club. He tingut llibertat i crec que sempre els plantejaments s'han fet amb una gran coherència, però sabent fins on es podia arribar, quins eren els jugadors que podíem fitxar. Aquest nivell de consens l'he agafat com un èxit propi". El tècnic, nascut fa 40 anys a Tàrrega, valora que "és un orgull haver aconseguit una xifra important, sense que en començar aquesta fos la meva pretensió, en un club tan històric com el Manresa. Tant la meva família com jo estem molt bé aquí; a nivell de joc, el que he mirat és de ser competitiu amb les possibilitats de les plantilles que hem tingut. Sempre oferint el que per a mi és l'essència del Manresa, el coratge". L'equip es troba en un moment dolç, lluny de les places de descens, però l'entrenador toca de peus a terra: "sabem que hi ha bones i males ratxes. Sí, estem en un període de molta il·lusió, però no hem d'oblidar mai que som vulnerables".

Ponsarnau veu lluny la possibilitat de ser en els play-off del títol, i no s'ho vol plantejar. "Tots ho tenim clar dins de l'equip, fins que no estiguem salvats, no hi pensarem. És un missatge del qual estem convençuts i sabem que la prioritat al club és una altra".

Amb l'afició del Congost ha tingut una relació que no ha estat sempre estreta: "crec que jo representava una sèrie de valors que són poc habituals, i segurament formes que no encaixaven en excés amb l'habitual. Ho admeto, però també crec que voler canviar hauria estat un error que no he comès". Del futur en diu que "estic molt bé aquí i em queda un any. Però cada partit que passa s'apropa una miqueta més el final, sigui quan sigui".

Javi Rodríguez, centenari
El base gallec, recuperat de la lesió al genoll, arribarà al partit 100 amb el Manresa a la pista d'un exequip, el Bilbao. "Serà complicat, és un equip dels grans i jugarem a la seva pista. Sempre ho he dit, no he estat enlloc tan bé com aquí; al Manresa m'he divertit jugant, en la primera etapa i ara. Sents l'afecte de l'afició, la ciutat respira bàsquet i així és molt fàcil poder treballar".

Respecte a la trajectòria de l'equip, explica que "hi ha una plantilla que ens permet fer moltes rotacions, crec aquest és el gran avantatge a diferència d'altres anys. Pots fer entrar i sortir molts jugadors i es manté el nivell. Fem espectacle, la gent gaudeix, però no oblidem que som un equip modest".

En tot cas Rodríguez reconeix que "és molt agradable escoltar els comentaris de persones que han vist els partits per la tele. Fem un bàsquet valent i agressiu que els espectadors imparcials agraeixen".