Premien l´Assignia per la investigació en medecina esportiva

REDACCIÓ Xavi, primer de tot, què suposa per a tu aquest premi?

Per mi representa una gran il·lusió, no tant pel fet en si, sinó pel que significa per mi i pel bàsquet: és un reconeixement al treball en equip, al fet de compartir el coneixement, i a la confiança dels que han permès que aquest projecte s´hagi realitzat: entrenador, jugadors, entitats col·laboradores, etc. L´objectiu d´aquesta investigació no era recollir premis ni reconeixements, sinó intentar conèixer una mica més les interioritats del cos humà i la seva resposta a les exigències del bàsquet. Aquest esport és molt bonic per la seva velocitat, complexitat i imprevisibilitat i, amb aquesta investigació pretenem aportar el nostre granet de sorra per intentar reduir una mica aquesta imprevisibilitat. Som conscients que és una gota al mig d´un oceà però almenys l´hem aportat i compartit.

L´estudi que has desenvolupat rep el nom de Variacions de la testosterona i el cortisol en jugadors d´elit del bàsquet i la seva relació amb el volum d´entrenament i temps de joc. Ens pots explicar una mica en què es basa?

El sistema endocrí (l´encarregat de controlar la segregació d´hormones) és fonamental per mantenir el bon funcionament de l´organisme. Cada hormona té una determinada funció i actua d´acord a un estímul determinat, sigui extern, com l´entrenament o la climatologia; o intern, com els nervis o la falta de son. Probablement, les hormones més estudiades en l´esport siguin la testosterona i el cortisol. De forma simplificada, la testosterona té una funció molt important en el creixement muscular i ossi (s´associa a un estat anabòlic o "de construcció" de l´organisme) mentre que el cortisol és una hormona que "destrueix" (estat catabòlic) i s´associa amb l´estrès (físic o mental). Cal dir que totes dues hormones són imprescindibles per un correcte funcionament de l´organisme i no n´hi ha cap de "bona" o de "dolenta". De forma resumida, més quantitat de testosterona i menys de cortisol podria reflectir un estat anabòlic o de bona assimilació de l´entrenament i a l´inversa un estat catabòlic o de fatiga o estrès.

A part del teu equip d´investigació, aquest treball també és una recompensa a la feina que desenvolupes al club?

Aquest premi és el resultat de la manera de treballar que tenim aquí a Manresa. Ens agrada intentar objectivar la informació amb la qual treballem, i des del meu punt de vista, el mètode científic és el mitjà. D´aquesta forma pretenem tenir arguments, el més sòlids possibles, que ens permetin ser coherents a l´hora de prendre decisions. Tinc la sort de poder estar desenvolupant (juntament amb els doctors Julio Calleja i Nicolás Terrados) la meva tesi doctoral amb una temàtica que permet optimitzar la planificació de l´equip, que és la veritable raó de ser de l´estudi premiat.

I el club quin paper hi juga en el teu estudi?

Tot això no seria possible si el club no lluités per aconseguir els mitjans necessaris per dur a terme aquest projecte. I el club no s´hi esforçaria si no hi cregués. Qui fa que el club s´esforci per aconseguir els mitjans és en Jaume (Ponsarnau), que entén el treball d´aquest equip tècnic com un treball multidisciplinar, on cadascú fa créixer la seva parcel·la des dels seus coneixements i treball.

El bàsquet és un esport que s´investiga poc o no en sentim a parlar, no?

Hi ha molt poca investigació sobre aquest tema en esports col·lectius i encara menys en bàsquet. Crec que és el repte de molts clubs, trobar els indicadors efectius i veraços de l´assimilació de l´entrenament. En això estem treballant a Manresa: seguim aprenent i, a més, pretenem treballar amb criteri i arguments.