Clàudia Pons: «La meva il·lusió és un títol amb el Gironella»

Jugadora de futbol sala. Formada al Gironella, on va tornar la temporada passada, va firmar dues lligues amb el Cajasur Còrdova i va ser la primera catalana amb la selecció espanyola després de 12 anys. Es descriu com una jugadora "ambiciosa" i diu que té "dues espines clavades: guanyar un mundial i la Copa"

REDACCIÓ Clàudia Pons, de 27 anys, recollirà aquest vespre la distinció de la Federació Catalana de Futbol a la seva trajectòria, en què destaquen els títols amb el Cajasur Còrdova, la participació en dos mundials oficiosos amb la selecció espanyola i haver-se convertit en un dels puntals del Queralt Gironella, l'únic equip català arrelat a Divisió d'Honor. La primera gala de les estrelles tindrà lloc a l'antiga Fàbrica Damm (Esport3, 20.30 h), on la jugadora de Bagà es trobarà al costat d'esportistes com el migcampista blaugrana Xavi Hernández, un dels seus grans ídols.

Què dirà a Xavi aquesta nit?
No hi he pensat gaire, però suposo que li demanaré fer-m'hi una foto. Segur que serà una experiència molt agradable, però una mica estranya, perquè sempre el segueixo per la televisió, i avui també em veurà ell a mi.

Com va rebre la notícia que havia estat elegida com la millor?
Amb la Berta Velasco [companya del Gironella] sabíem que estàvem nominades. Quan m'ho van comunicar, em va sorprendre molt, ja que no estic acostumada que ens equiparin amb esportistes com Xavi i Pep Guardiola. Ser presents en els premis és un pas important per al futbol sala, que normalment és considerat el germà petit, i sobretot per al futbol sala femení.

Creu que ser l'única jugadora catalana a la selecció espanyola va motivar el veredicte?
Sí, deu haver tingut pes la participació als dos mundials amb la selecció i també haver marxat dues temporades i haver guanyat títols com la lliga.

Va començar a jugar amb el Gironella quan tenia 14 anys, amb l'equip que dirigia Sofia Amado. Què significa el club per a vostè?
És el club de la meva vida. Pràcticament tota la meva carrera l'he viscut aquí, i un dels objec- tius que em faria més il·lusió seria aconseguir un títol amb l'equip.

I què representa el Gironella per al futbol sala català?
Crec que actualment s'ha convertit en un referent. Fa molts anys que estem a Divisió d'Honor i ens hem consolidat a la categoria. Vam lluitar durant anys per la permanència, amb el patiment del descens, però ara ja ens marquem altres objectius.

La seva estada a Còrdova va representar el gran salt?
Estic molt contenta d'aquella experiència, perquè vaig conèixer un ambient molt diferent. El club tenia molts recursos i lluitava per guanyar tots els títols. De l'entrenador, David Díaz, vaig aprendre a creure en mi mateixa. Em va ensenyar que podem lluitar per grans fites i, al final, vaig guanyant uns títols que resultaven impensables.

Aquesta temporada, el Gironella es troba en el cinquè lloc i no ha perdut cap partit a casa. L'entrenador, Robert Caneda, va dir que "el gran fitxatge havia estat mantenir el bloc de l'any passat". Aquesta és la clau?
Sí. També vam programar un entrenament més durant la setmana i això ens ha permès conèixer-nos més com a grup, amb les jugadores que s'incorporaven.

El 2010 va ser la primera catalana convocada amb la selecció estatal en 12 anys...
Vaig sentir una gran alegria i, tot i que es va crear cert rebombori, no vaig pensar que era la primera, sinó en totes aquelles persones que m'havien ajudat durant molt temps.

És una jugadora consolidada en el grup d'Arsenio Pascual?
Al mundial del Brasil, la jugadora amb qui comparteixo posició no va poder venir per motius professionals i vaig assumir una responsabilitat alta. Però no puc creure que ja m'hi he consolidat, ja que hi ha moltes jugadores seleccionables, a nivell estatal i català.

Conciliar esport i feina és l'altra cara de l'elit del futbol sala femení?
Crec que és el que més ens diferencia dels altres guardonats d'avui. Nosaltres és com si tin- guéssim vides paral·leles. Ens entrenem després de la jornada laboral i els desplaçaments els solem fem de nit, perquè fins que totes les jugadores no han acabat de treballar no podem marxar.

Què més li falta aconseguir?
Sóc una jugadora ambiciosa i sempre intento anar una mi-ca més enllà. I tinc dues espines clavades. Després d'arribar a la final del Brasil, m'encantaria guanyar un mundial. A nivell de club, em falta guanyar una Copa d'Espanya.