Dos gats vells al servei del waterpolo

FRANCESC DALMAUMANRESA
"Els Jocs Olímpics és una competició diferent de les altres, és especial, és el màxim. Campionats com els del Món o d'Europa no tenen tan ressò, segur". El manresà Albert Estiarte viu aquests dies els seus sisens Jocs com a metge de la selecció estatal masculina de waterpolo i, per primer cop, també de la femenina, on s'estrena. Avançada la competició tindrà al seu costat el suport del director tècnic de la Federació Espanyola de natació, Gaspar Ventura. Ell ha viscut dos Jocs com a jugador i un altre en l'organització, els de Barcelona 92. A la capital anglesa, el seu paper serà el de "donar suport tècnic com a directiu en tot allò que faci falta. Es pot dir que també conviuré amb els components de les seleccions des del dia 5 d'agost".

Fer de metge
La feina d'Albert Estiarte amb els combinats estatals és molt fàcil d'explicar: "la meva missió és ser un més del grup i ajudar en les petites lesions, però també en el dia a dia d'un esportista que, com qualsevol persona, es pot refredar, pot tenir un mal de panxa, una diarrea, una otitis, etc. Recordo que en el darrer europeu femení, Jennifer Pareja va haver de ser intervinguda d'apendicitis i vaig haver d'estar uns dies a l'hospital. Ser metge de les seleccions també és això, i fer de psicòleg, sobretot en moments difícils. I com no, fer tot l'assessorament en tot allò referent al dòping, supervisant els medicaments que es prenen els esportistes". En això del dopatge, Gaspar Ventura considera que "ara, els jugadors són més professionals en el seu comportament".
Tot i els canvis que en sis Jocs hi ha hagut a les seleccions estatals de waterpolo, Albert Estiarte se sent còmode amb els actuals seleccionadors: "hem estat jugadors i amb Rafa Aguilar i Miki Oca hem crescut junts. Però tampoc no tinc res a dir d'altres com Dragan Matutinovic, que tenia una mentalitat molt iugoslava o Joan Jané, que donava més llibertat". Sobre els actuals tècnics, Gaspar Ventura parla de Rafa Aguilar com d'un "estudiós del waterpolo que aprofita les noves tecnologies i Miki Oca és de la mateixa escola. Hem aconseguit que les dues seleccions vagin pel mateix camí aprofitant la infraestructura professional que hi ha". Gràcies a això, segons Albert Estiarte, "els resultats estan a la vista. Cal tenir en compte que hi ha dotze seleccions masculines classificades pels Jocs i només vuit de femenines. Això vol dir que costa molt arribar-hi i que ja és un premi classificar-se. Això sí, un cop hi ets, t'agrada la millor classificació possible". Gaspar Ventura afegeix que "en la meva època com a jugador, a Munic i a Moscou, ja era un reconeixement la participació, més endavant era obligació fer medalla, i ara torna a ser important poder-hi ser, tot i que amb possibilitats reals de fer un gran paper, malgrat la igualtat que hi ha". De les possibilitats de medalla, tant Albert Estiarte com Gaspar Ventura coincideixen a assenyalar que "hi ha un gran potencial en els equips. En l'apartat masculí, el partit clau serà el de quarts de final si el podem jugar-lo perquè tant pots estar al davant de tot com en les darreres posicions. En el femení, hi ha moltes esperances de fer-ho bé".

La vila olímpica
Albert Estiarte conviu amb la resta de components de la selecció a la vila olímpica, on també hi ha, com a preparador físic de l'equip masculí, el santvicentí Marcel·lí Masafet (el fisioterapeuta manresà Òscar Moncunill no hi ha pogut ser per motius personals). De la vila olímpica sempre es parla d'uns tòpics determinats. El metge comenta que "sempre és diu que és on es practica més sexe del món, però d'això, res de res. Els esportistes que van allà tenen uns objectius, són els millors del món. Això no treu que hi hagi alguna excepció. El que sí que hi ha són molts intercanvis de maneres de ser perquè tothom és molt assequible. La vila olímpica és en realitat una ciutat fictícia amb unes 25.000 persones entre les quals no hi ha ni nens ni avis. Hi ha molt color i molta varietat cultural, religiosa, etc. En cap altra competició no et relaciones amb gent d'altres esports, aquí sí".
De les experiències en cerimònies inaugurals, Albert Estiarte reconeix que "és una sensació que s'ha de viure, és molt emotiu. Davant 100.000 aficionats et sents petit. Entenc que als jugadors de futbol els pugui influir un estadi ple".
Dels Jocs Olímpics i la crisi econòmica, Albert Estiarte admet que "aquest dies s'oblida tot; l'esportista ha lluitat molt per arribar-hi i si algun té problemes els intentarà oblidar". Gaspar Ventura diu que els Jocs són els Jocs i la seva grandesa no la fan els diners".