«M'encantaria seguir aquí»

El dia de Sant Sebastià, que va ser el dia del seu debut amb l'equip i a la lliga ACB, va arribar tan just que fins i tot va haver de conèixer els seus companys a l'autobús. Com va viure la situació?

El dia abans del partit ho vaig passar una mica malament. A la nit, estava bastant nerviós, però quan va arribar el dia ja estava disposat al que em digués el Jaume, si eren tres minuts, doncs tres minuts, si eren més minuts, doncs més minuts. Vaig dir: 'concentra't, fes el que puguis perquè tampoc tens gaire responsabilitat', i a esperar el que el Jaume em digués.

Ha notat molt canvi entre la LEB i l'ACB?

Bastant, sí. És tot un pas més. Penso que a la LEB or es corre una mica més, quant a contraatacs, perquè no hi ha tan bon balanç defensiu, i a l'ACB, sobretot, es fa un joc molt més físic; els pivots són més grans, els ala-pivots molt més grans, els bases també... tot el que és corpulència, augmenta. També són diferents els canvis de ritme. A la LEB or es corre molt però sense sentit. A l'ACB hi ha moltes pauses, canvis de ritme, els bloquejos són molt més durs. Jo crec que la duresa, el físic i la intel·ligència augmenta molt més.

Com està anant l'adaptació al club i als companys?

Molt ràpida. Estic obert a tot el que em demanin, no tinc por de fer-ho malament, els minuts que sigui, ja siguin en 10 o 20. Necessito confiança perquè són grans jugadors, i a més són bona gent, i no tinc cap problema amb cap d'ells. Tothom m'està ajudant, donant-me suport, tots saben com és la meva situació, així que, de moment, no em puc queixar per res.

Hi ha alguna cosa que no s'esperava en la seva arribada?

Vista des de fora, la situació del club es veia complicada i em pensava que em trobaria un equip una mica enfonsat. Per la baixa de dos jugadors importants, que les coses no sortissin bé, que hi havia partits que s´estaven a punt de guanyar i es perdien... Però la primera sensació que vaig tenir va ser de sorpresa, encara tenen molta energia. També que és un grup que treballen moltíssim, jo pensava que estarien baixos d'ànims i no, saben els errors que tenen, treballen.

I el Jaume, l'està ajudant gaire? Quines directrius li ha marcat?

Sí, el Jaume m'està ajudant molt. Havia sentit meravelles d'ell, mai havia tingut l'oportunitat de conèixer-lo personalment i, sí, m'ajuda molt. Jo sempre ho he dit, vinc aquí a aportar el meu gra de sorra, els minuts que calgui. Ell em va dir és que aportés aquest plus que li falta al Manresa en alguns quarts, defensa des d'un principi i aquesta il·lusió per transmetre-la als altres.

Dels partits que ha jugat aquí, quin moment destacaria? El 18-0 contra el Bilbao, per exemple?

Doncs sí, durant el 18-0 em vaig sentir molt còmode a pista, pensava que teníem la situació controlada, vam jugar ràpid com a mi m´agrada, anotant, tot va ser molt fluid, tot molt còmode i vam treure profit del moment en què ells estaven dèbils. Vaig sentir una connexió amb el públic, que ens animava molt i això a mi m'encanta, ja que al Barça, com que és el planter, no s'anima gaire. El públic va ser una de les coses que més em va agradar.

A Manresa comença a l'elit del bàsquet. Quines expectatives té al davant?

Sincerament, incertesa. El 19 de maig torno a can Barça, ja que aquí se m'acaba el contracte, tot i que també se m'acaba el contracte allà. Així que no sé on seré l'any que ve.

S'hi veu aquí, al Manresa? I a l'ACB?

Crec que tinc la confiança per jugar a l'ACB. Ara, no tot depèn del jugador. S'ha de tenir la confiança dels entrenadors, que l'altra gent t'hagi vist, i que algú et doni l´oportunitat. Igualment, m'encantaria seguir aquí.

Parlant ja de l´equip, la permanència la veu gaire complicada?

Ens queden tres partits a casa, Múrcia, CB Canàries i Cajasol, tots en zones baixes. Ni el Múrcia ni el CB Canàries estan bé fora de casa, jo crec que encara tenim possibilitats.

Per què creu que durant la temporada l´equip ha sigut tan irregular?

Pel que he seguit, és el que tothom diu, no juguen 40 minuts sencers, sempre en juguen 35, 38... Mai 40 i la clau del bàsquet és que has d'estar tens els 40 minuts. Crec que el fet està en la constància. Al Barça, en això, ja hi tenia experiència, ja que són un equip jove, amb molts alts i baixos, i aquí passa el mateix. Perquè des que sóc aquí, hem competit amb tots els equips, però a l'últim quart se'ns escapen. A Sant Sebastià guanyàvem en tot el partit i a l'últim quart se'ns en van anar.

A nivell personal, li agrada que se'l compari amb el seu pare?

De moment, poques persones m'han dit que m'assemblo al meu pare jugant, i també penso, com a opinió pròpia, que no. Sé que no m'assemblo a ell jugant, tot i que m'encantaria, perquè que va ser boníssim. Ell a vegades es preocupava perquè això fos per a mi una pressió afegida, però a mi m'agrada el bàsquet i tinc il·lusió per jugar a aquest esport. Si no, no hi jugaria.

Quin ídol ha tingut per arribar fins aquí, en quin jugador s´ha fixat?

La veritat és que he anat canviant. M´agrada molt el Raúl López, amb qui ens vam trobar quan vam jugar contra el Bilbao, el seguia molt de prop, i quan el meu pare entrenava la selecció me n'explicava coses. També el Calderón. Vaig tenir l'oportunitat d'entrenar-me amb ell fa dos estius, i és una persona encantadora i un treballador nat. De tota manera, quan et vas fent gran et vas oblidant d'això perquè veus que tu et vas acostant a aquesta fita, i necessites deixar de tenir ídols.

Ja per acabar, el planter del Barça, diuen que està tenint un potencial molt alt amb el Marc Garcia, de només 17 anys, Eriksson, un exmanresà, i Hezonja, que potser pujarà al primer equip aquests dies. Creu que podran seguir els seus passos fins a l´ACB?

Bé, jo sempre penso que si un jugador ha d'arribar a dalt, depèn de dos factors: del jugador, que hi posi moltes ganes, i del club, que li doni les oportunitats, que s'han d'aprofitar. Tots aquests tenen l'habilitat suficient per arribar-hi. Ara falta que ells treballin moltes hores per arribar fins a dalt, i que aprofitin les oportunitats, però el talent el tenen. Al principi de temporada ens tenien com un dels equips amb més talent, el que passa és que érem molt irregulars i per això érem a mitja taula, però talent i qualitat, n'hi ha.