L'Espanyol i el València van signar un empat espectacular a Cornellà-el Prat, després que el conjunt de Valverde igualés el marcador a falta de sis minuts per al final (2 - 2) i s'avancés en el 92 (2-3), fins que Sergio García va posar el colofó ??a l'última jugada del xoc.

Els de Javier Aguirre, que es van quedar sense els somiats 42 punts de la salvació, que haurà d'esperar una jornada més, van donar una lliçó de moral i lliurament.

El bloc visitant va posar la qualitat: remuntar les dianes dels barcelonins amb precisió i elegància. Però no va ser suficient per enderrocar completament la força anímica dels futbolistes de l'entrenador mexicà.

El València va començar manant a Cornellà-el Prat. El conjunt de Valverde, que tornava a retrobar-se amb la seva antiga afició, presumia de toc, velocitat i recursos. L'Espanyol, per la seva banda, va trepitjar al camp, al principi, sense intenció d'arriscar. Recuperar i sortir a l'atac era la seva recepta i així va plantar cara al rival.

De fet, i tot i que el protagonisme el volia el València, les millors ocasions les va tenir el conjunt blanc i blau. Excepte algun centre perdut de Jonas i un ensurt de Soldado, els d'Aguirre eren els que arribaven a dalt amb més claredat. Guaita tenia molta més feina que Kiko Casilla sota pals.

El premi va poder arribar al quart d'hora. Stuani es va anar de Guardado, que segueix explotant la seva qualitat al carril esquerre, i es quedava sol davant Guaita. De tota manera, l'ariet hispà-uruguaià impactar amb el mexicà i es va quedar estès sobre l'àrea. El col · legiat no va xiular penal, davant la indignació de l'afició de Cornellà-el Prat.

L'Espanyol es creixia per moments. A la mitja hora de partit, Sergio García va provar sort per l'esquerra. El tir creuat del davanter, però, es va anar desviat. A la mitja hora, el '9 'català va tornar a intentar-ho. Aquesta vegada des de la dreta, davant la passivitat de Parejo. De nou, el seu tret se'n va anar per poc.

També es va apuntar Capdevila, amb un xut amb l'esquerra que Guaita va aconseguir desviar. Els 'pericos' volien el gol. En València, per la seva banda, li costava passar de mig camp i connectar amb claredat amb el seu atac. La intensitat de l'Espanyol i les ajudes defensives no deixaven opcions senzilles cap a la meta de Kiko Casilla.

Els de Valverde, que van haver de canviar a Ricardo Costa, lesionat, per l'ex blanc i blau Víctor Ruiz, van pagar aviat la poca fluïdesa dalt. Wakaso, amb un acrobàtic cop de cap, va posar el 1-0 al marcador al minut 45 després d'aprofitar una gran centrada de Sergio García. El ghanès va agrair així el seu retorn a la titularitat.

El València no va perdre la compostura en la represa. De fet, només va trigar vuit minuts en empatar el xoc. Canals va definir amb elegància, per sota de les cames de Casella, després d'escapar pel centre de la defensa. Banega va aprofitar un rebuig en curt de la defensa i habilitar amb precisió al càntabre.

Cap dels dos equips es conformava amb l'empat, el que es va traduir en més futbol i espectacle a Cornellà. Toc, velocitat i atacs a les dues àrees era la tònica al feu blanc i blau. Era un bon hàbitat per al València, més afinat, i per Soldat, que va estavellar la pilota al pal en el minut 60.

L'Espanyol va intentar la rèplica en la següent jugada amb una escapada de Stuani, al qual va frenar Albelda dins de l'àrea. L'àrbitre, de nou, no va assenyalar res.

De tota manera, el xoc es va decantar per l'Espanyol al minut 82. Una jugada vertiginosa entre Wakaso, que va iniciar la carrera des de la banda esquerra, Sergio García i Verdú, amb un xut forçat, va suposar el 2-1 i l'eufòria local.

En el tram final del duel, el València va poder empatar amb un un contra un de soldat davant Casella. El porter es va estirar i va parar les intencions del davanter. Però Jonas sí que va poder batre el porter. En el 87, va aconseguir el 2-2 gràcies a un desajust defensiu de l'Espanyol. La qualitat dels de Valverde es va imposar a la força.

Faltava la penúltima, en el descompte. Amb una assistència de Banega, com en el segon gol, Soldat va creuar la pilota. Era el 2-3 però, el que havia de ser un cop dur per a l'Espanyol, només va alimentar les seves ganes de remuntar. Volia un miracle, com el que ha fet Javier Aguirre des que va agafar l'equip al desembre. I ho va aconseguir, gràcies a Sergio García en l'última jugada del partit.