Helena Boada (17-3-1986) és olesana i també eslovena. La base catalana va rebre dimarts passat el passaport del país balcànic, tot i que no ha pogut participar en els partits oficials del cap de setmana, contra Bulgària i Suïssa, de la primera ronda del preeuropeu del 2015, que s'ha jugat al primer dels dos països. Amb ella, possiblement, les eslovenes haurien tingut més possibilitats, però ara hauran d'esperar a una nova fase d'aquesta ronda prèvia, que es disputarà l'any que ve, per aspirar a classificar-se després de caure divendres amb les búlgares. La relació que manté amb el basquetbolista Jaka Lakovic i els estudis l'han duta a un país que ella veu molt semblant a aquell en què va néixer i que, com Eslovènia, vol que algun dia sigui independent.
La idea de jugar amb Eslovènia va ser de vostè o de la federació?
Van ser ells els que em van trucar el mes de febrer passat. Em van preguntar si m'interessaria i primer et quedes una mica parada. En principi, és un procés, el de la nacionalització, que dura un any. També feia falta que jo no hagués jugat cap partit oficial amb Espanya, com era el cas. Al final, la federació va posar-hi molt de la seva part i el ministeri d'Interior també, i ha anat molt ràpid. Lamentablement, no he pogut actuar en la primera fase perquè feien falta set dies entre l'obtenció del passaport i que els papers tingues-sin validesa per jugar, però espero poder-ho fer aviat.
Vostè és eslovena oficialment al cent per cent, o només és un passaport per jugar a bàsquet?
Al cent per cent. Hi ha una norma per als esportistes d'elit que diu que has d'haver viscut un any seguit al país. Jo vaig arribar el març del 2012 per fer el projecte de final de carrera d'Enginyeria Industrial a Maribor, la segona ciutat més gran del país, dins d'un conveni amb la UPC de Terrassa. Aleshores només tenia permís de residència, però a l'octubre ja vaig anar a viure definitivament a Ljubljana, la capital del país, i s'ha accelerat tot molt. Em sento adaptada a Eslovènia en el 90%. El 10% restant és el que correspon a l'aprenentatge de la llengua, que és molt complicada i em costa molt.
Eslovènia és un país jove, independent des del 1992. S'assembla a Catalunya?
Hi trobo moltes similituds. Com en el nostre cas, té mar i muntanya, amb molta natura diversa en un territori molt petit, amb només dos milions d'habitants. Penso que Eslovènia hauria de ser un mirall per a Catalunya pel procés que ha seguit, tot i que no té tanta població immigrant i li va ser més fàcil. A l'actualitat també s'hi nota la crisi i la gent està preocupada. El caràcter de les persones també és similar al nostre. Són molt familiars i generosos i, tot i que no se t'obren des del primer moment, quan ho fan són amics per a tota la vida.
Fa pocs dies va aparèixer a la premsa que vostè havia dit que, encara que n'hagués tingut l'oportunitat, no hauria jugat amb Espanya. És així?
Això va ser en una entrevista que em van fer i vaig respondre que prendre la decisió de jugar amb Eslovènia no m'ha costat gens perquè tampoc no tenia una selecció oficial amb la qual jugar. Si n'hi hagués hagut una de Catalunya, m'ho hauria pensat, però no era el cas. També és cert que el seleccionador espanyol, Lucas Mondelo, que m'havia entrenat a Olesa, no m'ha convocat i no he tingut aquest dubte. A partir d'aquest moment, vaig rebre crítiques sobre el fet que era una mediocre i que tampoc no mereixia jugar amb Espanya per les meves qualitats. Jo no he amagat mai que sóc independentista i que jugar amb una selecció que no fos la meva, com l'espanyola, em faria sentir malament.
I si Catalunya fos reconeguda, jugaria amb la selecció catalana o amb l'eslovena?
No sé què faria. No puc dir que em senti més eslovena que catalana, però tampoc no m'agradaria deixar penjada la selecció en què jugo si em necessita. No seria un cas normal i tindria el dubte.
Amb el sentiment independentista que té vostè, com veu el procés català?
Sóc optimista, tot i que també depèn del dia. Tinc moltes esperances, crec que és el moment que això vagi endavant. Si no s'aconsegueix ara, ja serà molt difícil perquè ja hi ha molta gent farta de la situació.
Ha estat ben rebuda, per les seves companyes de la selecció?
Molt, des del primer moment. Ja en coneixia moltes perquè jugo la lliga del país, però està molt bé veure des del primer moment que el seleccionador confia tant en tu. A més, moltes de les jugades que tenim estan fetes per afavorir la base, en aquest cas jo. El bàsquet, a més de tècnica i físic, també requereix psicologia i per a la jugadora és molt bo veure com moltes de les accions estan fetes per a tu, et fa sentir important.
Com es va trobar durant el debut en els amistosos disputats?
En el primer, davant de Macedònia, venia de vacances i ho vaig notar molt. Era el quart dia amb doble entrenament de matí i tarda. En el segon, contra Portugal, tot va anar molt millor, vaig anotar 23 punts.
Espanya s'està preparant per a l'europeu de França. Seguirà el torneig?
Sí, malgrat que ara tampoc no hi tinc amigues, només conegudes. La meva excompanya Anna Cruz va ser tallada i no hi anirà. No tinc ni idea de quin resultat hi faran, però amb la categoria que tenen les jugadores, sempre tenen possibilitats d'aconseguir medalla.
