Segurament cap gol no ha estat tan tràgic a la història dels mundials i a la del futbol en general com el que es va marcar en pròpia porta el defensa colombià Andrés Escobar a la Copa del Món el 23 de juny del 1994.
La desgraciada jugada va col·laborar en l´eliminació de l´equip sud-americà en la primera fase d´un campionat que afrontava com a favorit. Només nou dies més tard, ahir va fer vint anys, Escobar moria assassinat a Medellín. Un tal Hugo Muñoz li va etzibar sis trets a boca de canó. Segons la familia, la màfia de les apostes va ser la responsable dels fets.
Muñoz va ser condemnat a tretze anys i cinc mesos, que ja ha complert. Els seus acompanyants, els que li van retreure el gol que s´havia marcat i caps mafiosos, els germans Gallón, no van ni d´haver d´entrar a la presó.
Favorita al títol
És possible que les altes expectatives que va despertar Colòmbia abans del Mundial fossin, en part, causants de la decepció que hi havia a un país martiritzat pel narcotràfic, pels segrestos en massa i pels assassinats durant lustres.
L´equip que entrenava Pacho Maturana havia assolit una brillant classificació al seu grup amb una victòria històrica. Havia aconseguit vèncer Argentina per 0-5, el setembre anterior, al Monumental de River Plate. A més d´empényer l´equip albiceleste a jugar una repesca contra Austràlia per classificar-se, es va convertir en una de les sensacions del moment i, de cop, en favorita al títol.
Colòmbia ja havia jugat al Mundial d´Itàlia del 1990 i havia arribat a vuitens de final. Escobar ja hi havia actuat. Es tractava d´un defensa central esquerrà, de bon tracte de pilota i de bona col·locació, que el 1994 jugava al Nacional de Medellín però que tenia ofertes de molts equips europeus, com ara el Milan. Ja tenia experiència a Europa, amb el Young Boys de Berna.
Desastre absolut
L´inici del Mundial, però, va ser un desastre per a Colòmbia. En el primer partit, contra Romania, va perdre de manera clara per 1-3. Els europeus tenien un bon equip, liderat per Gica Hagi, que els colombians van subestimar i ho van plantar car. Això va provocar que s´ho juguessin tot en el segon duel, contra els amfitrions.
El partit, disputat al Rose Bowl de Pasadena, va ser jugat a un gran ritme i al minut 34 va arribar l´acció desgraciada. Centrada per l´esquerra de Paul Caligiuri a Ernie Stewart i Escobar, llançant-se a terra per interceptar la pilota, la canvia de trajectòria i supera el seu company, el porter Óscar Córdoba. A la segona part, el mateix Stewart va ser el segon, a passada de Tab Ramos i, malgrat el gol del Tren Valencia al minut 90, Colòmbia quedava matemàticament eliminada. El triomf sobre Suïssa en el darrer partit ja no va servir per res.
Aquest contra els helvètics va ser l´últim partit de la vida d´Andrés Escobar. Pocs dies després del retorn a casa, es va creuar amb Muñoz i els Gallón als quals va pagar un peatge massa alt.
