Estava prou avisat, sabia bé on venia». Ahir era el dia del comiat a un Pere Capdevila que ha estat durant quatre temporades el director esportiu al Congost, del Bàsquet Manresa. L´escena va ser la d´un adéu per decisió personal de Capdevila, explicació que van compartir tant ell com el president, Josep Vives. Capdevila ha marxat, com és el seu estil i com va entrar, sense fer soroll. Ha caigut fruit de la regeneració que es va anunciar setmanes enrere i per dos anys en els quals les apostes de jugadors (i entrenadors) no han rutllat. Si en el 2011 la tria va ser molt positiva amb jugadors com Doellman o bé Hanga, en aquestes dues últimes temporades el grup d´estrangers (americans i comunitaris) no ha acabat de donar els resultats que se n´esperava. Però el model no era el de Capdevila, era precisament el del Bàsquet Manresa, que, amb la majoria de jugadors de fora i amb poc vincle emocional, ha anat fent el particular camí cap a una pèrdua d´identitat imparable.
