Argentina va arribar a la seva primera semifinal de Mundial en 24 anys després d'un partit ple d'experiència i ofici contra una Bèlgica que és conscient que el seu moment ha d'arribar en els propers anys. En un partit de ritme baix, ple d'aturades i sovint avorrit, l'albiceleste va explotar a la perfecció el gol aconseguit per Higuaín al minut 8 per arribar a la penúltima ronda de la competició. Des del començament, Argentina no ha fet grans exhibicions de joc, però ara ja és un equip perillós per a qualsevol adversari i sembla que ha trobat la manera correcta d'afrontar els partits i, sobretot, de treure'ls endavant.
Sabella va fer dos canvis importants a l'alineació destinats a dotar de més solidesa l'equip. Va introduir Martín Demichelis a la línia defensiva, en el lloc de Fede Fernández, i va fer jugar Lucas Biglia al centre del camp, al costat de Mascharano, al lloc habitualment reservat per a Gago. L'equip ho va notar en la faceta defensiva.
Per la seva banda, Marc Wilmots, el tècnic de Bèlgica, és bastant donat a començar els partits amb els jugadors que han acabat últims i per això va posar Mirallas a l'equip inicial en detriment de Mertens. En canvi, va demostrar un cop més que no confia gens en Lukaku i va preferir el jove i inexpert Divock Origi en la punta de l'atac. Va tornar a demostrar que una cita com un Mundial encara li va gran.
Gol i cap enrere
Bèlgica va sortir ben situada al camp i semblava que podria buscar la porteria de Romero, però va rebre un cop fort al minut 8. Di María, en la seva línia de jugador de referència dels últims partits, va entrar per la dreta, la seva passada va tocar en Vertonghen i Higuaín, tal com li baixava la pilota, la va entaforar al fons de la porteria de Courtois.
El gol va donar la coartada perfecta a Argentina per fer una passa enrere i buscar el contraatac. L'equip belga era massa lent i imprevisible i només es va acostar amb una centrada del mateix Vertonghen i en una aturada de Romero a un xut de De Bruyne des de fora de l'àrea.
