Després de set anys dirigint el primer equip del Bàsquet Manresa, tan a la LEB com a l'ACB, Jaume Ponsarnau (Tàrrega, 1971) va decidir prendre's un any sabàtic per descansar i enfocar el seu futur. En aquest període, la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) li va oferir la possibilitat de ser el seleccionador del combinat espanyol sub-20. Ponsarnau va acceptar, i aquest diumenge es va proclamar subcampió del torneig (en un partit final en què van arribar al darrer minut amb el marcador empatat), en la seva primera experiència com a seleccionador.

Llàstima de l'últim minut...

Sí, no vam ser clarividents i vam perdre pilotes en el moment clau, i això ens va deixar molt tristos. Però no hem de perdre la referència que el treball que hem fet ha estat molt bo.

Com valora el pas del combinat espanyol pel torneig?

En els sis anteriors partits abans de la final, si perdíem fora. Això va fer que juguéssim sis finals anant al límit, competint com mai ho hauríem somiat, i hem d'estar contents per la plata. No vam jugar com volíem, però sí que vam trobar la implicació de tot el grup, que va demostrar una capacitat de sacrifici i lluita que ens va permetre ser a la final.

Quan diu que no van jugar com volien, a què es refereix?

La idea que teníem era que l'equip havia de córrer, però la veritat és que corrent vam ser molt poc productius i vam perdre moltes pilotes. Preteníem fer un joc que requeria temps de construir. El nostre referent més important havia de ser el joc interior, i tampoc no el vam aprofitar del tot. Sempre vam tenir la sensació que en atac érem capaços de jugar millor. Per contra, en defensa vam ser els millors de tot el campionat, i no vam deixar jugar mai els rivals com ells volien.

Quina valoració fa d'aquesta primera experiència com a entrenador d'un combinat nacional?

Com a entrenador va ser una experiència fantàstica. Cada dia jugues un partit amb una transcendència màxima, que requereix esforços mentals, tàctics i tècnics. Ho he viscut com una font contínua d'experiències noves. En cada partit has d'anar al límit, no hi ha lloc per a l'especulació. Això t'exigeix moltíssim. Com que és un campionat curt, has de buscar el sentiment del jugador cada dia, per treure el millor d'ell mateix.