Avui fa justament quatre anys que Rosa Morató va córrer la seva última cursa en una gran competició internacional. Va ser en els europeus de pista de Barcelona, que afrontava amb ganes de ser a la final i que feia molt de temps que esperava. Venia d'un cicle triomfal en els 3.000 obstacles, després de participar en els Campionats d'Europa de Göteborg, els mundials d'Hèlsinki, el 2005, i d'Osaka del 2007, amb vuitena posició inclosa, i els Jocs Olímpics de Pequín. L'any abans havia estat subcampiona europea de cros a Dublín i poder córrer a casa li donava ales per fer un bon paper.

No va poder ser possible. A l'Estadi Olímpic de Barcelona, Morató ja va córrer fastiguejada per molèsties als isquiotibials. No va poder seguir el ritme de les millors de la seva sèrie i va quedar a una posició d'entrar a la final. A més, va mostrar males sensacions. Entrava en un quadrienni en què, entre dolences físiques i la maternitat, ha quedat apartada de la primera línia. Ara vol tornar, amb tota la calma de la qual és capaç, al que ha estat el seu món.

La navarclina ha començat a entrenar a les instal·lacions del Congost de Manresa uns quants dies per setmana. Sense pressa. Explica que "noto molèsties físiques a molts llocs del cos, però em diuen que és normal, després de la inactivitat. Les lesions estan oblidades". Ja no forma part del València Terra i Mar, el millor equip de l'estat en el qual estava inscrita quan arribaven els èxits i al qual va haver de deixar. Ara corre pel New Balance gallec en un acord menys comprometedor per a ella a nivell de resultats. "Si surt bé - el retorn- surt bé, i si no, doncs ho deixem i tan amics".

que sí que és segur és que ha recuperat una part important de la seva vida.