Entrevista Mélodie Pulgarín

´Sempre he dit el que penso i això no agrada a Madrid, volen que facis el que et diuen´

La martorellenca creu que no va ser seleccionada per la Federació Espanyola per als Jocs de Pequín pel fet de ser catalana

03.08.2014 | 00:00
Mélodie Pulgarín ha explicat els seus sentiments independentistes
Mélodie Pulgarín ha explicat els seus sentiments independentistes

Gimnasta de Martorell. Campiona d'Espanya en categories inferiors i membre de la selecció espanyola i catalana, la martorellenca s'ha adherit a la campanya "L'esport per la independència", com també ho ha fet la manresana resident a Berga Núria Picas. De pares andalusos, Pulgarín explica la seva transformació a ser independentista en els darrers anys i exposa els motius pels quals defensa que Catalunya necessita ser un estat independent

Fa quatre anys, Mélodie Pulgarín va deixar Martorell i va viatjar als Estats Units per estudiar i continuar practicant la gimnàstica a la Universitat de Denver, on s'ha graduat en biologia i psicologia. Tot i que ja havia tingut diversos conflictes amb la Federació Espanyola de gimnàstica, es va desplaçar a Colorado sense plantejar-se la independència de Catalunya. Des de la distància, observant el que passava al nostre país, ha quedat convençuda que l'única manera que tenen els catalans de sentir-se valorats és amb un estat independent. Ara, als 25 anys, torna a casa per ajudar a fer el somni realitat.

Fa uns mesos va manifestar en algunes entrevistes que li agradaria competir oficialment amb la selecció catalana. Com és?
Quan jo era més petita, participava en algunes competicions de gimnàstica amb la selecció catalana. La diferència d'anar-hi com a Catalunya o com a Espanya és impressionant. Amb Catalunya, vaig amb el meu entrenador, amb les meves amigues, amb el meu país. Amb Espanya, participo amb persones que no conec i que no em volen. Per tant, prefereixo anar amb gent que m'estima i em té una consideració.
A les mateixes entrevistes, deia que la Federació Espanyola l'havia menystingut per ser catalana i que el seleccionador Jesús Carballo no l'havia convocat per aquest motiu, quan segurament ho mereixia.
Sí, en el meu cas ha estat una barreja de ser catalana i de ser qui sóc. Jo sempre he dit el que pensava i això no agrada a Madrid. Allà volen que facis el que et diuen, sense qüestionar-ho. A mi m'ho deien i jo preguntava per què ho havia de fer. Recordo que una de les primeres vegades que vaig ser en una concentració amb la selecció espanyola, no sé com va anar la conversa, i els vaig dir que no sóc del Barça sinó del Reial Madrid. I la seleccionadora em va dir: "ara em caus millor". I em vaig quedar pensant: si sóc del Barça, no et caic bé, però si sóc del Madrid, sí? Tenia 11 o 12 anys i ja em va semblar que no era una bona manera de fer.
Participant en algunes competicions internacionals amb Espanya, tot i els bons resultats, no s'hi sentia còmoda?
No, mai no m'he sentit còmoda anant amb Espanya. Jo no era independentista fins fa dos anys. He representat Espanya perquè era el meu país però he anat a competicions plorant i comptant els dies per tornar a casa.
Ha estat quatre anys a la Universitat de Denver. Com és que hi va anar?
El 2008 es va celebrar a Barcelona la Copa del Món. Hi havia tècnics de la Universitat de Denver que van veure que m'estava preparant per a la selectivitat i em van explicar que ells donaven beques a gent de fora dels Estats Units. A més, aquell any van ser els Jocs Olímpics i des de Madrid ja estaven dient que jo estava lesionada i que havia deixat la gimnàstica, tot per no portar-me a l'Europeu. Perquè si anava a l'Europeu i ho feia bé, tothom veuria que podia anar als Jocs. Aleshores em van cridar a un control i vaig quedar segona, i només hi havia dues places per als Jocs Olímpics. Per tant, jo hi hauria d'haver anat. Però no em van cridar a res més, ni a competicions ni a res, dient que jo havia deixat la gimnàstica. I clar, jo pensava: els de Madrid no em volen i vénen dels Estats Units a dir-me que em valoren i em volen donar una beca. Per això, no m'ho vaig pensar dues vegades. Era una gran oportunitat i una decisió fàcil de prendre.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema